dissabte, 28 d’abril del 2007

Estudies o treballes?

Una cita:

"De fet, Henry David Thoreau va se empresonat en negar-se a pagar els impostos com a protesta contra la guerra de Cuba i quan un dels seus amics el va anar a visitar a la presó i li va preguntar: “¿Què fa vostè aquí a dins?, senzillament li va respondre: “...i que fa vostè aquí a fora?”. Per a Thoreau, les idees, la forma de vida, la religió, la filosofia i la consciència ecològica no són separables. Ser filòsof –deia– no consisteix a tenir pensaments subtils, ni tan sols a crear una escola, sinó a estimar la saviesa, fins el punt de viure d’acord amb els seus principis una existència senzilla, independent, magnànima i confiada. Així, una de les seves frases més impactants proposa: obeïu la llei que revela, no la llei revelada, i si el lector la pensa un minut veurà que val per tota una teologia."
(Ramon Alcoberro) Sovint em passejo pel seu bloc

Aquests dies m'assatjen sentiments contraposats:

1. Ganes (i moltes) de tornar a "casa", prop de família i amics. Descansar. Viure de nou en comunitat amb altres companys jesuïtes,... Tornar a estudiar. Desempolsar les neurones i veure si encara en queda alguna. Digueu-ne catalanet enyora't o el que sigui.

2. Emprenyamenta per haver de marxar d'aquí. EM VULL QUEDAR! Conec tanta bona gent. La feina que faig em satisfà tant i tant. És el moment dolç i dol haver de dir adéu.

Rostres -Yarkpawolo Qullie

YARKPAWOLO QULLIE

62 anys
Selevemai town, Voinjama district, Lofa county, Liberia.

L'any 2002, fugint de la guerra, va cercar refugi al camp de desplaçats interns de Maimu. Ell i 60,000 persones més vivien en condicions deplorables. Aquell mateix any, va patir l'enfermetat que no el permet caminar. No en saben el nom (potser una embòlia, potser parkinson,...). Passa el dia assegut o ajagut.

Va tornar a Selevemai l'any 2005 (just després de les eleccions que escolliren a la primera dona presidenta d'un país africà)

La seva muller de 58 anys treballa de valent per fer-se'n càrrec. Sovint els veïns li donen un cop de mà.

Dels fills, només una filla (30 anys) viu amb ells (que els ha donat 3 néts preciosos). De la resta no en saben res. Ni on paren, ni si van sobreviure a l'última guerra.

(Yarkpawolo Qullie, Sevelemai-Lofa/Pau/JRS)

dijous, 26 d’abril del 2007

Rostres- Jenneh Gbondo

JENNET GBONDO

80 anys
Kpademai town, Voinjama district, Lofa county, Libèria.

Des de l'any 1980 és vídua. En aquell temps Libèria era un país pacífic. Una enfermetat (de que ja no en recorda el nom) es va endur el seu marit.

Les seves dues filles van morir a mans del grup rebel ULIMO.

A voltes es troba sola i plora. Una familia de bona voluntat l'acull.

Per poder menjar quelcom es dedica a fer xarxes de pescar. A base d'una fibra vegetal extreta de les fulles de palmera. Les xarxes és munten en un bastidor circular d'un metre de diàmetre (com els salabres). Totes les dones-noies-nenes en tenen un. Al vespre van al riu més proper a pescar. Si tenen èxit arriben a casa amb tres o quatre peixets. Per fer una sopa. I bona nit i tapa't, fins l'endemà.

(Jenneh Gbondo, Kpademai-Liberia/Momoh/JRS)

dimecres, 25 d’abril del 2007

Rostres - Korpu Jallah

KORPU JALLAH

38 anys
Bazagizia town, Voinjama district, Lofa county, Liberia

Va néixer amb un problema al peu esquerra. Camina coixejant. El seu marit la va deixar perquè no estava sana del tot. Altres homes se li acosten, però acaben abandonant-la.

Treballa de valent per mantenir 6 fills que els successius homes li han donat-deixat. Dos nois i quatre noies. Tots van a l'escola.

És una dona coratjosa, la seva alegria es contagia. Quan somriu, no pots evitar somriure amb ella. Gaudeix de les petites coses.

(Korpu Jallah, Bazagizia-Lofa/Pau/JRS)

dimarts, 24 d’abril del 2007

Rostres - Negbai Korto

NEGBAI KORTO

75 anys
Boi town, Zorzor district, Lofa county, Liberia.

El seu marit va morir a mans del grup rebel LURD, mentre intentaven arribar a una vila més segura.

Els seus dos fills i tres filles van morir a mans de les forces armades del govern (NPFL).

Avui viu amb els seus néts i netes, que cuiden d'ella.
Fan feines al camp per altra gent per tal d'aconseguir el pa de cada dia.
No poden anar a l'escola doncs els pocs ingresos no arriben a tant.

Na Negbai té intensos dolors als genolls i no hi veu gaire.

((Ja la coneixeu, aquí vaig posar-vos la seva foto))
(Negbai Korto, Boi-Lofa/Pau/JRS)

diumenge, 22 d’abril del 2007

Rostres- Bonya Ndipie

(un seguit de rostres dels vulnerables que es beneficien del projecte de cases)

BONYA NDIPIE

81 anys
Tobogissizu town, Voinjama district, Lofa, Liberia

Viu amb la seva dona de 70 anys d'edat.
Amb ells una filla de 20 anys, un noi sord de 10 anys, i dos marrecs més de 6 i 2 anys.

Va ser capturat pel grup rebel LURD, que el va forçar a combatre (no al front, però sí en activitats de recolzament).

L'any 2000, quan fugien de nou de la guerra, les seves dues filles grans es van separar d'ells. Des d'aquell dia no en saben res.
(Bonya Ndipie, Tobogissizu-Lofa/Pau/JRS)

dissabte, 21 d’abril del 2007

A cop de fustot

Una mala notícia pels ecologistes.
Em "dedico" a desforestar la selva liberiana.

Però alguns arguments que potser m'exculpen:
1. La fusta no deixa de ser un recurs "renovable"
2. No en faig negoci (com sí en van fer tots els Senyors de la guerra-Warlords- durant anys, per poder comprar suficients armes)
3. La comunitat és la que decideix quins arbres tallar. I la que presenta l'operari de la serra mecànica.
4. Són projectes gestionats per les comunitats, no pel JRS.
5. Amb la fusta es fan teulades, portes i finestres per les escoles i mobiliari per tal que els infants seguin i pugin escriure a classe.
6. La comunitat és la que presenta el grup de fusters locals, que treballen in situ per fer possible el n.5
7. Són projectes que en certa mesura "injecten" capital a zones deprimides (JRS paga la fusta, l'operari, als fusters,...)
8. El resultat és prou presentable, no?

(Tobogissizu-Voinjama district-Lofa/Pau/JRS)
(Ziggida-Zorzor district-Lofa/Pau/JRS)

dimarts, 17 d’abril del 2007

Plou

Fa unes setmanes que la pluja ha tornat.

Consistent, quasi cada vespre.

M'agrada seure i contemplar la pluja.

Aigua vessada a bots i barrals.

Aigua que fa germinar les llavors,
expressió de la generositat del Bon Déu

Aigua que enfanga els camins fins a fer-los impracticables,
encarnant la potència de la mare natura.

dissabte, 14 d’abril del 2007

Escola a Ziggida I

Fa uns dies vem fer un taller intensiu per a paletes. Consitia a aixecar en 3 dies un petit magatzem per la futura escola de Ziggida (de la que ja us he parlat aquí). Per mostrar pràcticament com construir amb els Blocs de terra comprimida.

Va ser una bona experiència d'alló que els entesos anomenen "transferència tecnològica". Si més no, després del taller vem comprovar que l'equip de paletes eren capaços de construir l'edifici principal de l'escola.

El meu quotidià és sempre inesperat. Un dia em trobo fent d'arquitecte. Al dia següent a seure i esperar 4 hores a que arribi la gent per un "meeting" important, en alguna de les comunitats. A voltes em toca posar en ordre les contes del projecte (factures, excel taules,...). O consolar una familia que ha perdut un ser estimat. O organitzar el sistema de la benzina pels cotxes. O visitar els vulnerables que són part del projecte de cases. O fer una "xapeta" en ocasió de l'obertura d'alguna de les escoles que hem renovat.

Una vida ben variada. No sé com carai em tornaré a acostumar a seure davant un llibre hores i hores. Això serà una altra guerra. Encara no.

(Ziggida, Zorzor district/Pau/JRS)

divendres, 13 d’abril del 2007

Germana mort en dilluns de Pasqua

Doncs sí.

Dilluns, 06:30 del matí rebo una trucada. És en Briama, el supervisor del projecte d'Agricultura. Em diu que está fotut. Porta una setmana malalt, amb malària (segons el diagnòstic de l'hospital). Li demano que torni a l'hospital per veure què caram li passa que no millora. 14:05 un dels familiars propers em truca dient que en Briama ha empitjorat, continua a casa. Agafo el cotxe i m'hi acosto. Está ajagut, suant. Em demanen de portar-lo al seu poblet. Com que la medecina convencional no se'n surt volen provar la medecina tradicional. Els dic que perquè no anar a Monròvia. Però abans, millor tornar a l'hospital local, per demanar consell. Els hi sembla una bona idea. Ens el posem a coll. Entrem al cotxe. Comença a tremolar, a vomitar, m'agafa fort de la mà. Als 5 arribem a l'hospital. L'estiren en una camilla. Té els ulls desorbitats. Al cap de dos minuts, expira.
Començo a plorar, junt amb la dona i les filles. No puc parar.
Al cap de 10 minuts el metge arriba i certifica que és mort. Acordem amb la família de portar el cos inmediatament al seu poble d'origen, Sarkonedu (a uns 20 minuts).

Dimarts, el funeral comença a la 1 de la tarda a Sarkonedu. En Briama era un musulmà fervent. Tot el poble és musulmà. Celebració i enterrament profundament significatius. Tot l'equip de JRS Lofa estem presents per dir adéu al nostre company.

Un home de 49 anys, amb 6 fills. Treballador, discret, amable, honest, competent. Més de vint escoles es beneficien del projecte d'agricultura. Plantacions d'arròs, plàtans, pinyes, mongetes, cacahuets, verdures,... per tal que els infants millorin la seva dieta.

Germana mort, perquè em vens a visitar tant d'aprop?

Plorar i enterrar-lo en comunitat van ser dos moments essencials en el procés del dol.

Briama (Abraham) Adama Sirleaf, que siguis acollit allà on tots ens retrobarem un dia.

dilluns, 9 d’abril del 2007

Néixer de nou?

Eps, perdoneu per la manca de posts, però durant quasi dues setmanes la connexió no funcionava.

Breu escrit per desitjar-vos BONA PASQUA, des de Voinjama.

Aquí la celebració de la Setmana Santa ha estat bonica, però no massa viscuda personalment. Massa ocupacions, massa cansament acumulat i poca disposició interior. Eps, però que Déu hi faci més que nosaltres, tal com diu la saviesa popular. La vida en l'esperit no és sempre un escalf intern, un pessigolleig agradable, o un sentir-se a gust. Molt sovint el seguiment del Bon Déu té molt de mediocre, de quotidià, de vida oculta, de 30 anys de fuster,... Amb Sant Ignasi aprenc que a voltes Déu s'amaga, que la foscor no és necessàriament absència. Néixer de nou, no serà potser finalment gaudir a cada instant d'allò petit, minúscul, ridícul, monòton, repetitiu,...?

Sempre em fa bé recordar quan a l'Evangeli presenten a Jesús com aquell que passà fent el bé. Ni més ni menys. Sense complicacions. Bondat despullada, senzilla, directa. Entrega sense reserves, en bé dels altres. Avui aquesta descripció de Jesús és la que m'arriba. I la ressurrecció que celebrem ens confirma que el Pare ha volgut aquesta vida entregada, que l'amor vessat no ha estat estèril.