Fa uns dies vem fer un taller intensiu per a paletes. Consitia a aixecar en 3 dies un petit magatzem per la futura escola de Ziggida (de la que ja us he parlat aquí). Per mostrar pràcticament com construir amb els Blocs de terra comprimida.Va ser una bona experiència d'alló que els entesos anomenen "transferència tecnològica". Si més no, després del taller vem comprovar que l'equip de paletes eren capaços de construir l'edifici principal de l'escola.
El meu quotidià és sempre inesperat. Un dia em trobo fent d'arquitecte. Al dia següent a seure i esperar 4 hores a que arribi la gent per un "meeting" important, en alguna de les comunitats. A voltes em toca posar en ordre les contes del projecte (factures, excel taules,...). O consolar una familia que ha perdut un ser estimat. O organitzar el sistema de la benzina pels cotxes. O visitar els vulnerables que són part del projecte de cases. O fer una "xapeta" en ocasió de l'obertura d'alguna de les escoles que hem renovat.
Una vida ben variada. No sé com carai em tornaré a acostumar a seure davant un llibre hores i hores. Això serà una altra guerra. Encara no.
(Ziggida, Zorzor district/Pau/JRS)
2 comentaris:
Gràcies, Pau, per aquest blog. El segueixo des de fa molt poc temps però m'agrada molt.
encara no, Pau, encara no!!! disfruta tant com puguis!! una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada