dilluns, 3 de desembre de 2018

DE PROFUNDIS

CAS

Este artículo salió publicado en Alfa y Omega el 1 de Febrero de 2018.




PACIENCIA

CAS

Este artículo salió publicado en Alfa y Omega el 11 de Enero de 2018 (hace casi un año). Ahora que se acercan las fechas Navideñas puede servirnos para reflexionar sobr el sentido de lo que celebramos.


divendres, 23 de novembre de 2018

DONAR-HO TOT

CAT

Article originalment publicat a Catalunya Cristiana.



Una vida innocent més perduda en l’actual conflicte armat sud-sudanès
«In memoriam» del jesuïta kenyà Victor-Luke Odhiambo
Pau Vidal sj22/11/2018

El 15 de novembre passat, a la matinada, el jesuïta kenyà Victor-Luke Odhiambo va morir assassinat a Ceibet, Sudan del Sud

Tenia 62 anys d’edat, 40 de jesuïta i 31 de sacerdot. Era el director del centre de formació de professors de primària que la diòcesi ha confiat als jesuïtes. Un grup armat va entrar a la comunitat dels jesuïtes ben entrada la nit i amb dos trets va posar fi a la vida del Victor-Luke. Una vida innocent més perduda absurdament en l’actual conflicte armat sud-sudanès.

Recordo haver compartit amb en Victor-Luke unes setmanes durant el 2014, jo recent arribat al país, quan el nou projecte de centre de formació començava a prendre forma, i ell, professor de vocació, ja anava fent preparatius. Un home d’una peça, convençut que els jesuïtes havíem de comprometre’ns amb les realitats de més pobresa i necessitat, allà on fes més falta. Era un enamorat del Sudan del Sud, on portava ja més de 10 anys, malgrat la guerra i la violència. En aquella mateixa comunitat també hi vivia llavors un altre jesuïta que en els seus llargs anys de servei al país havia passat de tot, fins i tot un llarg segrest.

Quan l’any 1975 la Congregació General 32 va explicitar que la missió dels jesuïtes de defensa de la fe implicava necessàriament la lluita per la justícia, el P. Pedro Arrupe ja va avisar que sens dubte aquesta opció ens acostaria més als pobres però que alhora implicaria persecucions i fins la mort. De de llavors, més de 50 companys jesuïtes han mort violentament a Amèrica Llatina, el Pròxim Orient, l’Àsia, Europa i Àfrica (més info aquí). En un món terriblement injust com el nostre, l’anunci del missatge de justícia, d’amor i reconciliació de Jesús és més necessari que mai.

El president de la Conferència de Jesuïtes de l’Àfrica, en un comunicat oficial molt punyent després de la mort de Victor-Luke, aposta per un compromís ferm amb les necessitats del Sudan del Sud i entre d’altres coses:
  • Demana que el govern actuï per protegir les vides de tots els seus ciutadans i tots els que viuen i treballen al Sudan del Sud, sense fer diferències de nacionalitat, ètnia, religió o afiliació política.
  • Condemna la proliferació de les armes lleugeres al Sudan del Sud, bàsicament subministrades per països occidentals i de l’Àsia, i demana que se n’aturi immediatament el subministrament.
  • Demana que s’enforteixi el lideratge de l’Església local, amb els nomenaments necessaris dels líders eclesials (bisbes) per tal que puguin abordar les qüestions de fe i justícia que afecten les comunitats.
  • Insta la Unió Africana, els governs de la regió i la comunitat internacional a recolzar la implementació dels acords de pau del 12 de setembre d’aquest any.
  • Demana a tots els pares i mares, líders de famílies, clans, estats i a tota la nació del Sudan del Sud que s’apleguin per dir no inequívocament a la cultura de la violència i la mort. Hem de poder superar les forces de l’odi amb l’esperit i la força de l’amor, la justícia, la pau i la reconciliació.


Que el testimoni d’entrega total del jesuïta Victor-Luke ens encoratgi a tots a no arronsar-nos davant les dificultats i reptes que el nostre món contemporani ens planteja. Que el bon Déu ens hi ajudi.

Més informació a www.jesuits.africa



divendres, 9 de novembre de 2018

Xerrada a Torelló

CAT

Vegeu aquí un article sobre la xerrada a Torellò. Gràcies un cop més als impulsors de la Campanya Solidària pel recolzament als projectes del Servei Jesuita als Refugiats a Maban (Sudan del Sud).



diumenge, 26 d’agost de 2018

NEWSLETTER - BUTLLETÍ # 9



ENG

You can download and read the latest updates from JRS South Sudan here.


CAS
Podéis leer las últimas noticias del JRS Sudán del Sur aquí.


CAT
Podeu llegir l'últim Butlletí del JRS Sudan del Sud aquí.

diumenge, 22 de juliol de 2018

JAMBATAN - REPORTATGE AL SEGRE

CAT (not in English this time)

Aquest article va sortir publicat ara fa quasi un any. Recull els fruits del Jambatan (pont de Solidaritat entre Lleida i Sudan del Sud), una bona explicació del projecte del JRS a Maban i de la situació del país de la mà del nostre bon amic fotògraf Albert González Farran:





dissabte, 21 de juliol de 2018

diumenge, 7 de gener de 2018

ENAMÓRATE

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-12-21


HASTA LOS CONFINES DEL MUNDO

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-11-30


COMPARTIR

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-11-09


JIMA

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-10-19


LEILA

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-10-05



SINAR

CAS
Publicado en Alfa y Omega el 2017-09-14




CORAZONES REMENDADOS

CAT
10 d'Octubre 2017



CAS
10 de Octubre 2017




dilluns, 18 de desembre de 2017

EXILE

ENG

Photo: Albert González Farrán/JRS

Sinar was born in Benamayo, Blue Nile (Sudan) but has been forced into exile several times. Now, he finds himself stranded in Doro refugee camp in Maban, South Sudan.

He seems to be thoughtfully wondering until when will he have to live far away from his beloved homeland. He is part of a very large group of 140,000 Sudanese who were forced out of their villages by the bombs in late 2011. Sinar and his people are now literally caught between two wars, the one at home (Sudan) and the one that broke off in December 2013 here, in the country hosting them (South Sudan). In Maban, several conflicts overlap with no end on sight.

In former times the people of Israel grappled with the excruciating experience of exile, of being crushed and forced out of their promised land. For decades they were thrown into confusion and despair, as reflected in so many passages of the Old Testament, most especially the psalms and the prophets.

Being witness to this too long exile, one cannot avoid wondering why. Flipping through my journal I found this piece I wrote last Christmas:

26th December 2016, Feast of St. Stephen.

During the last few days there has been intense armed fighting around here. On Christmas day we managed to celebrate morning mass but in the afternoon the shooting intensified and we are now holed up in our compound. Most of our neighbours have left their homes seeking for a safer place. Yesterday afternoon, sitting under the huge baobab tree in front of our house, Mary and Lucy, our two lovely little neighbours of 5 years of age, came to me and sat on my knees. Their mothers were hurriedly packing their few belongings, ready to flee, while the sound of shooting could be heard at a distance. Contemplating their little faces full of fear, remembering deeply desolated that I had already seen them fleeing in three more occasions recently, a desperate cry found words within my pained soul: ‘until when my God will your people have to suffer?’

It has never been easy for us human beings to reconcile with the dark and apparently senseless portions of our individual and communal itineraries. To try to ignore them helps nothing even if the flickering Christmas street lights and the consumerism frenzy seem to invite us to do so. Deep down though, we all long to comprehend the meaning of so much evil in our world. We desire to find humane ways of accepting it, lessening it and accompanying each other through it. Was not this what Jesus told his beloved disciple and his mother from the agony of the cross (John 19, 26-27)? Was not this what Etty Hillesum, in the midst of great persecution, also expressed by reminding us that “we should be willing to act as a balm for all wounds”?

My journal last year ended:

In most places Christmas is a time for peace and joy. Here in Maban we have been reminded once more of the terrible mystery of evil, of the broken world in which God decided to become human. But that is not all. Because our God became human not despite the darkness and the evil of the world. On the contrary, God became incarnate in these awful realities in order to make redemption and reconcile all and everything to Godself.


Here in Maban, in a forgotten little corner of the world, on the side roads of progress, where tens of thousands are living a too long exile, Christian hope is born again in the lives of those of Sinar, Mary and Lucy.

Article originally published here: 

dissabte, 29 de juliol de 2017

THE HERO OF BUNJ - DOCTOR ATAR


Besides being my doctor and taking care of my health, Doctor Atar has been an inspiration to me all these three years. I think you will enjoy this story about him:
http://roadsandkingdoms.com/2017/the-hero-of-bunj/

dijous, 27 de juliol de 2017

GRADUATION AT ARRUPE LEARNING CENTER

The graduants listening attentively to the speeches - Credit: Alvar Sánchez / JRS

H.E. Luke Sadalla, County Commissioner, adressing the graduants and showing them one of the certificates, Credit: Alvar Sánchez / JRS

Fr. Pau Vidal SJ, Antonius Kamerika-UNHCR, H.E. Mansoor Mustafa, H.E. Luke Sadalla, We Kuoch and Al Asir Nyangos, during the graduation, Credit: Alvar Sánchez / JRS
Article published by JRS USA webpage here:
South Sudan: A Graduation Ceremony Marks Success of Learning in Peace 

CAS
Una versión abreviada puede encontrarse aquí, cortesía de Entreculturas:
https://www.entreculturas.org/es/noticias/mas-de-400-alumnos-y-alumnas-unidos-por-la-educacion-en-sudan-del-sur

dissabte, 22 de juliol de 2017

NADAL REFLEXIÓ

This one only available in Catalan. Este escrito sólo disponible en Catalán.

dissabte, 8 de juliol de 2017

JRS Maban Blog

CAS
Un artículo introduciendo el Blog de JRS Maban: 
https://infosj.es/vida-en-compania/6190-el-trabajo-de-nuestros-companeros-en-sudan-del-sur

ENG
You will find all the past JRS Maban newsletters here: 
https://jrsmabannews.blogspot.co.ke/

Alumnas de la escuela infantil de Gulawein durante el recreo. Casi trescientos niños y niñas de la comunidad local reciben educación en esta escuela que empezó hace más de dos años bajo el árbol. Foto: Albert González Farran / JRS


Seis años de independencia en Sudán del Sur: educamos para la reconciliación

CAS

Entreculturas acaba de publicar un breve artículo a propósito de los seis años de independencia de Sudán del Sur con una selección de fotos de los proyectos del JRS Maban.

https://www.entreculturas.org/es/noticias/seis-anos-de-independencia-en-sudan-del-sur-educamos-para-la-reconciliacion

Estudiantes de escuela para desplazados internos en Huffra cantan durante la asamblea antes de volver a clase. Estos estudiantes tuvieron que huir de su pueblo natal, Jammam, en febrero de 2015 debido a los combates entre el gobierno y la oposición y hasta día de hoy no parece que puedan volver a sus tierras pronto. Credit: Albert Gonzalez Farran / JRS.