divendres, 25 de gener del 2013

ELS REFUGIATS I EL MÒVIL QUE TENS A LA BUTXACA

Article a Catalunya Cristiana
El mòvil tan fashion que probablement tens a la butxaca per desgràcia té relació amb la vida dels refugiats de Kakuma.

Pots llegir l'article sencer a: http://www.catalunyacristiana.cat/

Si vols més informació de fons, l'Òscar ens fa cinc cèntims de les arrels del conflicte a l'est del Congo aquí: http://www.cristianismeijusticia.net/bloc/?p=8365&lang=ca



divendres, 18 de gener del 2013

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS



Còpia de la icona copta - Abba Menas - s VI - Egipte

«Amb quina ofrena», es diuen,
«em presentaré al Senyor,
com adoraré el Déu excels?
El Senyor respon:
«Ja t'han ensenyat, home, què és bo,
què espera de tu el Senyor:
practica la justícia, estima la bondat,
comporta't humilment
amb el teu Déu.»
(Miquees 6, 6-7) 

Al camp de refugiats de Kakuma hi ha un estol quasi infinit de petits grups, Esglésies, confessions Cristianes. Vivint en aquest context on els seguidors de Jesús vivim massa dividits, més que mai ens cal pregar plegats per reconèixer tot allò que ens uneix, i no pas centrar-se en aquelles petites coses que ens separen. De fet, les diferents ONGs que treballem aquí representem una diversitat molt notable (Luterans, Episcopalians, Consell d'Esglésies Cristianes de Kenya, Catòlics...)

La setmana de pregària per la unitat dels cristians (18 a 25 de gener) fa més de 100 anys que se celebra. El material preparat aquest any per la Comissió ecumènica és de molta qualitat i fondària. Aquí el podeu trobar en diferents llengües.

dilluns, 14 de gener del 2013

ARBRES I VIDES



La casa i l'hortet. Els arbres fent-nos companyia. Kakuma. Pau Vi

Lluny de la terra que em va veure néixer, valoro com mai poder llegir uns mots en la llengua materna:

“Els arbres van ser l’últim amor del vell capità. Acariciava els troncs amb delicadesa i les aspres mans se li inflaven de voluptat. Contemplava com les branques creixien i es convertien de mica en mica en brancatges. Aquest era un goig a cada moment renovat, un goig gairebé dolorós. 

Ell passaria, i els arbres continuarien creixent per espai de llargs anys. Ell mentrestant on pararia? El cervell era trontollat per múltiples doctrines, i cap d’elles no el satisfeia. Dubtava de les promeses d’eternitat, però la negació freda i l’absoluta destrucció l’esborronaven. Es neguitejava en pensar-hi, ell home sensual, aferrat a coses concretes. 

Mirava aleshores els arbres, que varen néixer del seu esforç, i se li calmava aquell anhel de perpetuar-se, de sobreviure en carn i en esperit. Endevinava en la vida dels arbres la superació de la pròpia vida, un prolongament de la seva existència. El seu goig renaixia, i tota sensació de dolor, s’allunyava. Voltat d’aquells fills de la darrera hora, el vell s’adormia bressolat pel remoreig de les fulles, la vista descansant en el mar on en la serenor d’una pàgina antiga.”
Salvador Espriu, Laia, Edicions 62, catorzena edició, 1982, Barcelona, pàg. 67-68.

En aquest fragment d'una de les seves novel·les, Salvador Espriu (nascut ara fa 100 anys) captà amb finor el que Raimon Panikkar més tard encunyà amb mots contemporanis, obrint camins al diàleg entre diverses tradicions religioses. No es tracta doncs de ‘salvar el planeta’ ni d'altres bajanades que tant sovint l’eco-logia proclama. Es tracta més aviat de reconèixer existencialment la Vida comuna a tots els éssers, apostant per "l’eco-sofia." 

Els refugiats, sense haver llegit tants llibres, en son uns bons testimonis d'aquest amor incondicional a la Terra. I alhora les seves vides, les seves mirades són una denúncia de la injustícia del nostre món que els arrenca de les seves terres i els força a viure en un no-lloc com és el camp de refugiats de Kakuma.

dijous, 10 de gener del 2013

ROSTRES

Ugandan & Sudanese Small Christian Community - celebració Any Nou 2013- JRS Kakuma - PauV

Aquell que espera 
no desespera 
sinó que creix en desig !