Sovint, la relació entre la població refugiada i la comunitat local que els acull és ben difícil. Però a voltes la vida ens ofereix brins d'esperança.
Fa dos mesos hi va haver un casament ben especial a l'Església Ortodoxa Etíop d'una parella (ell diaca,camí de ser ordenat capellà) de Turkanes, el poble autòcton d'aquí. Un goig poder participar-ne.
Un bon amic va escriure un article sobre l'esdeveniment:
http://kanere.org/2014/03/12/turkana-wedding-ceremony/
Els refugiats porten 22 anys a Kakuma i han portat tradicions culturals i religioses d'altres contrades que acaben arrelant aquí entre el poble Turkana.
De fet, la publicació on-line kanere és l'únic exemple d'un mitjà de comunicació de qualitat totalment independent, que aborda les qüestions més candents de la vida al camp de refugiats de Kakuma. Val la pena seguir-la. La llibertat de premsa també és possible en un camp de refugiats. L'editor, un refugiat polític, estudiant de periodisme, amb qui ens hem fet bons amics.
http://kanere.org/
