dilluns, 5 de febrer de 2007

Breus sobre la setmana

Diumenge passat

Durant la celebració a l’església un aconteixement ben estrambotic. Una barreja de pel·lícula de terror, obra de teatre i còmic mal dibuixat.
16 homes eren iniciats al grup de “Knights of Saint John”. Per aquestes terres, dins de l’església catòlica hi ha diferets grups amb forta identitat (a l’estil “cofradías”). Idealment hauria de ser un motor dins la comunitat, un grup compromés, actiu,… Però us ho dic, feia pena. Tot un seguit d’homes vestits de negre, estil Guardia Civil, amb espasa i tot (“Knights”=cavallers) demostrant davant la resta del poble humil, que són algú, que tenen prous peles per formar part d’aquest grup elitista. I al acabar la missa, tots a “relaxar la tensió mental” com ells diuen, bevent. O sigui que diumenge a la tarda, els que havien de ser models de virtut cristiana, borratxos passejant-se per Voinjama perseguint a les noies de bon veure. Terrible.

Perquè això dels “Knights”? En un context on la loggia masònica té molta força i les societats secretes tradicionals tenen molta tirada, l’església catòlica s’apunta al carro promovent aquests grupusculs més aviat ambiguus. Qui és que no necessita sentir-se part d’un grup, acomboiat, i poder dir: “NOSALTRES SÍ SOM BONS”. Llegiu l’evangeli i digueu-me si això té alguna cosa a veure amb el missatge de Jesús.

Divendres vespre

Discussió amb un company jesuïta nigerià. Acaba d’arribar a Lofa per estar amb nosaltres els propers 6 mesos. Un bon tio, però posats de costadet som com un ou i una castanya. No sé com, parlavem de la visita que va fer el general (el gran jefe dels jesuïtes) a Nigèria l’any passat. Aquest company es desfeia en elogis a gent que havia acollit estupendament al general. I com exemple tot orgullós comentava com un personatje important havia cedit el seu jet privat per la visita. Sí, sí el general dels jesuítes en avió privat. Jo flipat, se m’acudeix qüestionar al meu company, intentant confrontar aquest fet amb el suposat vot de pobresa que professem, amb el missatge de Jesús. Però res, ell continuava tan panxa content. UFFFF. Em vaig mig emprenyar. Però ja sabeu que a can jesuita hi trobareu de TOT. No exagero, el més carca que us imagineu, l’exorcista oficial d’una diòcesi, però també gent vivint en deixalleries amb els més desarrapats, o companys assessinats pels poderosos per posar-se del costat del poble. I amb tot, seguim endavant, ens sentim companys, units per un mateix carisma. Però us ho dic, lo del jet privat m’ha reclamat una mica de cintura espiritual per poder encaixar-ho.

Divendres nit

Robatori a ca’l vei. Exagero, no ha estat el veí estrictament, però si en un dels recintes on hi tenim bons amics vivint. És la organització ARC (American Refugee Committee ). Pels volts de mitja nit, mentre plovia sorollosament, forcen la valla, amenacen al guarda amb una pistola, el lligen, i s’enduen dues motos. Se l’enduen també a ell, el deixen tirat prop de la frontera, enmig de la selva i proven d’entrar a Guinea (el país veí). Miraculosament aquest cop el pas fronterer ha estat eficaç i gràcies a un caçador que tenia arma, es posen a perseguir els criminals. Després d’intercanviar trets, s’acolloneixen, deixen les motos i escapen caminant pel bosc. És a dir, que aquesta història acaba al pur estil Holliwodià, nigú ferit, les motos recuperades i tots contents. Però l’ensurt no està malament. Sobretot el pobre guarda lligat, endut a la selva i tirat allà. I gràcies a Déu que no van entrar a la casa, doncs la porta era oberta, 3 persones dormint a dins, diners, i altres coses de valor.