dimarts, 13 de febrer de 2007

Els aconteixements es precipiten

Primer. La situació interna del JRS Lofa. Com ja us he anat posant al corrent, la descoberta de corrupció dins el nostre equip ha estat una mena de xoc, un despertar a la crua realitat d’un poble desesperat, sense cap pla real de futur a llarg plaç. Avui m’aprofito del que tinc a mà.

Segon. La descomposició lenta però inexorable del país veí (Guinea Conakri). Va començar a posar-se molt lleig fa un mes, (una vaga general llarga i sagnant) i des de dissabte 10, amb protestes violentes de nou. (Més info+) Avui mateix, un amic guineà ha tornat a corre cuita de Macenta (ciutat guineana a una hora i mitja de Voinjama) explicant que la situació està peluda. Un amic seu ha mort d’un tret. El fràgil equilibri que mantenia Guinea en pau s’ha trencat definitivament. I tota la regió (Sierra Leona, Liberia i Costa de Marfil) tremola de nou. També avui, l’ACNUR ha convocat una reunió per dibuixar un “contingency plan”, preparant a totes les parts per una eventual arribada en massa de refugiats guineans.

Tercer. Fa uns dies us parlava d’un robatori a ca’l veí. Doncs sí, han tornat a la casa de ARC. Ahir a la nit (vuit dies després del primer robatori), pels vols de les 22:30, un grup d'ex-combatents, forcen la porta, entren a la casa armats, i a punta de pistola durant 45 minuts rastrejen tota la casa. S’enduen un cotxe, diners, ordinadors, mòbils. Fugen en el cotxe vers la frontera. Les forces de pau (soldats pakistanesos) i la policia liberiana els persegueixen però han d’aturar-se a la frontera doncs no poden operar en territori extranger!!! Els criminals aconsegueixen forçar el pas fronterer i fugir. Durant el robartori hi havia tres expatriats dins de la casa. Una italiana i una ghanesa (bones amigues) i l’Eric, un francès voluntari del JRS, que ahir al vespre estava allà. Tots 3 estan una mica en estat de xoc. Per sort res els va passar. Però…

I tot això concentrat en les darreres setmanes. No està malament, no? Per desgràcia tots els indicadors semblen apuntar a una situació de no retorn en els tres àmbits que us he descrit. Que Déu ens agafi confessats.

No vull que us espanteu, però m’agradaria que les profecies aquest cop no es fessin realitat.

2 comentaris:

eloi ha dit...

Déun'hidoret xaval!. Quan tornis t'has de llegir el llibre "La Resistencia" de l'Ernesto Sabato (ja has vist que en faig propaganda al bloc). Crec q avui en dia la fe es juga en el "malgrat tot". Esperança abnegada, no tenim res més.

Santi ha dit...

Pau

cuida't company i desitjo que no es compleixin les profecies i que tot torni a la "normalitat" si aquest concepte és possible a l'Àfrica.

A classe de Federalisme ens fan fer estudi de casos de països amb sistema federal. No sé perquè de seguida vaig escollir Nigèria, i me l'estic estudiant una mica. Déu ni do quina marxa també els nigerians!!. Em sembla que per allà a Libèria també hi van tenir alguna intervenció.

Pau, que el teu nom no sigui estrany per aquella terra,

junts en la pregària

Santi