Post anecdòtic.Aquest cap de setmana passat, tal com us comentava vaig anar a Monrovia. Però no us vaig dir com hi vaig anar. Doncs sí, amb helicòpter. 400 km en un plis plas. Pim pam. L'helicòpter regular de Nacions Unides (NU), ucrainès (una mica rònec s'ha de dir). En Pau és molt crític amb el sistema de NU (un dia ja m'esplaiarè), però el cert és que, tot i l'ambigüitat, fan possible una presència humanitària que canvia vides. I si a més ofereixen helicòpters per estolviar temps i de gratix, doncs estupendu.
Algunes organitzacions amb més manies (o principis) no permeten als seus treballadors viatjar amb l'helicòpter de NU. Tenen raó. En definitiva no deixa de ser un vol militar, no civil (estar assegut rodejat de militars no és massa tranquilitzador ho confesso). I és important distingir la intervenció militar de la humanitària.
Doncs res, si pocs principis em quedaven, imagineu ara. Però el gust de viatgar amb helicòpter s'ho val.
(Foto del primer viatge- gener2006/Voinjama/Pau/JRS)
1 comentari:
Hi, I see your pictures and it looks like you are doing good work to help people. That is great! I wish you the best!
Publica un comentari a l'entrada