Doncs sí.
Dilluns, 06:30 del matí rebo una trucada. És en Briama, el supervisor del projecte d'Agricultura. Em diu que está fotut. Porta una setmana malalt, amb malària (segons el diagnòstic de l'hospital). Li demano que torni a l'hospital per veure què caram li passa que no millora. 14:05 un dels familiars propers em truca dient que en Briama ha empitjorat, continua a casa. Agafo el cotxe i m'hi acosto. Está ajagut, suant. Em demanen de portar-lo al seu poblet. Com que la medecina convencional no se'n surt volen provar la medecina tradicional. Els dic que perquè no anar a Monròvia. Però abans, millor tornar a l'hospital local, per demanar consell. Els hi sembla una bona idea. Ens el posem a coll. Entrem al cotxe. Comença a tremolar, a vomitar, m'agafa fort de la mà. Als 5 arribem a l'hospital. L'estiren en una camilla. Té els ulls desorbitats. Al cap de dos minuts, expira.
Començo a plorar, junt amb la dona i les filles. No puc parar.
Al cap de 10 minuts el metge arriba i certifica que és mort. Acordem amb la família de portar el cos inmediatament al seu poble d'origen, Sarkonedu (a uns 20 minuts).
Dimarts, el funeral comença a la 1 de la tarda a Sarkonedu. En Briama era un musulmà fervent. Tot el poble és musulmà. Celebració i enterrament profundament significatius. Tot l'equip de JRS Lofa estem presents per dir adéu al nostre company.
Un home de 49 anys, amb 6 fills. Treballador, discret, amable, honest, competent. Més de vint escoles es beneficien del projecte d'agricultura. Plantacions d'arròs, plàtans, pinyes, mongetes, cacahuets, verdures,... per tal que els infants millorin la seva dieta.
Germana mort, perquè em vens a visitar tant d'aprop?
Plorar i enterrar-lo en comunitat van ser dos moments essencials en el procés del dol.
Briama (Abraham) Adama Sirleaf, que siguis acollit allà on tots ens retrobarem un dia.
Dilluns, 06:30 del matí rebo una trucada. És en Briama, el supervisor del projecte d'Agricultura. Em diu que está fotut. Porta una setmana malalt, amb malària (segons el diagnòstic de l'hospital). Li demano que torni a l'hospital per veure què caram li passa que no millora. 14:05 un dels familiars propers em truca dient que en Briama ha empitjorat, continua a casa. Agafo el cotxe i m'hi acosto. Está ajagut, suant. Em demanen de portar-lo al seu poblet. Com que la medecina convencional no se'n surt volen provar la medecina tradicional. Els dic que perquè no anar a Monròvia. Però abans, millor tornar a l'hospital local, per demanar consell. Els hi sembla una bona idea. Ens el posem a coll. Entrem al cotxe. Comença a tremolar, a vomitar, m'agafa fort de la mà. Als 5 arribem a l'hospital. L'estiren en una camilla. Té els ulls desorbitats. Al cap de dos minuts, expira.
Començo a plorar, junt amb la dona i les filles. No puc parar.
Al cap de 10 minuts el metge arriba i certifica que és mort. Acordem amb la família de portar el cos inmediatament al seu poble d'origen, Sarkonedu (a uns 20 minuts).
Dimarts, el funeral comença a la 1 de la tarda a Sarkonedu. En Briama era un musulmà fervent. Tot el poble és musulmà. Celebració i enterrament profundament significatius. Tot l'equip de JRS Lofa estem presents per dir adéu al nostre company.
Un home de 49 anys, amb 6 fills. Treballador, discret, amable, honest, competent. Més de vint escoles es beneficien del projecte d'agricultura. Plantacions d'arròs, plàtans, pinyes, mongetes, cacahuets, verdures,... per tal que els infants millorin la seva dieta.
Germana mort, perquè em vens a visitar tant d'aprop?
Plorar i enterrar-lo en comunitat van ser dos moments essencials en el procés del dol.
Briama (Abraham) Adama Sirleaf, que siguis acollit allà on tots ens retrobarem un dia.
2 comentaris:
Pau,
ens envies un post sobre un company mort. Però s'hi nota de fons el ressó de la Pasqua.
Precisament aquí ens consta potser celebrar de ple la Pasqua perquè l'hem desvinculat massa de la mort, que ens fa nosa i no sabem que fer amb ella.
Bona Pasqua company!!
Santi
Pau,
amb els teus escrits ens mostres les "marques dels claus" del Ressuscitat. És gràcies a gent com vosaltres que aquestes marques no es tapen ni es maquillen ni s'esborren amb la cirurgia estètica. Si no mirem i palpem les marques dels claus que porta la nostra humanitat sofrent, ¿en quin Ressuscitat volem creure?
Bona Pasqua, amic!
Publica un comentari a l'entrada