divendres, 4 d’octubre de 2013

LAMPEDUSA - O LA GLOBALITZACIÓ DE L'INDIFERÈNCIA



Des de Kakuma, on milers de refugiats de Somalia, Etiòpia, Eritrea, ... sobreviuen ... m'indigno davant la tragèdia en aigues mediterrànies de germans i germanes nostres.

Europa no pot tancar els ulls i les orelles al clam dels pobres. L'Europa tancada en sí mateixa, l'Europa fortalesa, la que denega l'entrada als que cercen asil, provoca que desenes milers de persones arrisquin les seves vides, paguin massa diners a màfies inhumanes i s'embarquin en viatges absurds i impossibles.
Europa és culpable

Recordo les paraules del Papa Francesc en ocasió de la seva visita a Lampedusa ara fa uns mesos: 

"¿Quién de nosotros ha llorado por la muerte de estos hermanos y hermanas, de todos aquellos que viajaban sobre las barcas, por las jóvenes madres que llevaban a sus hijos, por estos hombres que buscaban cualquier cosa para mantener a sus familias? Somos una sociedad que ha olvidado la experiencia del llanto. La ilusión por lo insignificante, por lo provisional, nos lleva hacia la indiferencia hacia los otros, nos lleva a la globalización de la indiferencia".

Prou dolor ! Prou indiferència !

2 comentaris:

Josep Maria Bullich ha dit...

Pau, germà: Europa és culpable....Àfrica és culpable...el Món és culpable. Uns moren en el mar i altres en pasteres ancorades en terra ferma, els camps de refugiats, perquè les fronteres entre els dos móns -dintre i fora dels camps- existeix com un mur infranquejable. Potser Europa refusa els immigrants, però no crec que els països on es mantenen els camps estiguin tampoc massa oberts a que siguin lliures, encara que en terra estranya.
No parlem de culpes, parlem més de manca de misericòrdia. I a tot arreu, a l'Àfrica i a Europa hi ha persones que ploren per aquestes situacions i que treballen per a pal.liar aquestes situacions. Parla si vols d'organismes i de polítiques, però no culpabilitzis tothom. Tu mateix ets europeu i blanc espero que el teu amor pels refugiats no es transformi en un tranquilitzar la consciència.
Els NO-LANDS no existeixen perque cada persona és Terra sagrada, visible i palpable. Les persones són més que el lloc i això ho vius en cada gest d'esperança en mig del "no res".
Una abraçada, company.
Josep Maria

Kakuma ha dit...

Josep Maria,

Gràcies pel ressó i el matís.

Sí, certament no es tracta de culpabiblitzar lleugerament ningú, més aviat em feia ressó de l'article del Gonzalo Fanjul.

Però encara penso que és cert, amb paraules de Luis de Sebastian, que d'alguna manera "Àfrica és el pecat d'Europa". El benestar d'uns pocs es sustenta en la injustícia estructural, que força a milions a viure als marges de la història, sobrevivint de les escorrialles.

I ben cert que el cor dels homes i dones són terra sagrada, fins i tot quan han de viure forçadament a l'exili, lluny d'enlloc, desarrellats. Cada dia en sóc testimoni i en dono gràcies al Bon Déu.