MÉS CELEBRACIONS - COMBONI

Divendres 10 d'octubre va ser la festa en memòria de Daniel Comboni, el missioner pioner d’aquestes terres i de tota l’Àfrica (s. XIX). Un home afable, barbut i apassionat (digué “Àfrica o morir”). Algú que visqué la nit fosca com molts d'altres abans.

Festa de Sant Daniel Comboni, tot admirant el talent musical dels Sud Sudanesos, Bunj.

Grans i joves vingueren caminant de moltes de les capelles, algunes a més de 20 km de distància. Durant la celebració - marcada pel ball, el cant i la joia -  un dels catequistes refugiats ja gran (que sovint ha hagut d’escapar de les bombes del  govern de Khartum) va fer una reflexió molt punyent. Va venir a dir:

Avui celebrem la vida d’un home que va venir a l’Àfrica de molt lluny (Itàlia) i que ens va ensenyar la llum. Ens va alliberar de l’esclavitud, doncs al s. XIX els Àrabs ens venien per unes poques monedes de plata com si fóssim bestiar. Daniel Comboni ens va portar el missatge de Jesús, ens va retornar la llibertat i la dignitat.

Tot reflexionant en els motius que han forçat a més de 128,000 persones a refugiar-se en aquest racó de món per salvar la pell, recordo les històries dels refugiats explicant els bombardejos aeris indiscriminats que han patit. Bombargejos que mentre escric aquestes ratlles continuen a l’altra costat de la frontera a uns 50 km d'aquí.

El govern del Sudan fa servir els Antonov (uns avions de càrrega Ucraïnesos ben antics), hi carrega barrils metàl·lics de 200 litres plens d’explosius i ferralla i els tira sobre les viles, hospitals, mercats,… de les zones del Sudan controlades pels grups que s’oposen al govern (Blue Nile, Nuba Mountains, Darfur). De fet, fa uns dies ens van dir que a les nits els avions Antonov havien sobrevolat el poble de Bunj (creuant una frontera internacional com si res), vegeu el mapa adjunt:

 

El poble de Bunj és a baix a l'esquerra. Enough project, "Sudan´s bloody periphery"

 Ahir venuts com esclaus, avui bombardejats indiscriminadament. Mètodes diversos però la mateixa brutalitat, una injustícia difícil de creure, però ben real i terrible. La vida de Daniel Comboni ens recorda a l’Església d’avui el camí de la denúncia profètica, i l'estar al costat dels maltractats d’aquest món.

De nou repeteixo les paraules que vaig escriure ara fa una setmana:

Malgrat la lletjor del nostre món, la violència i “l’encara no”

és a les nostres mans viure la bellesa, l’amor, el “ja sí”

tot celebrant-ho en comunitat.