divendres, 15 de desembre de 2006

Perquè un silenci tan perllongat


Estimats familiars, amics i companys:

Durant el més de juliol us vaig poder retrobar a molts de vosaltres per terres catalanes, però des de llavors no heu rebut notícies meves.

D'entrada us demano perdó, i espero que aquesta nova aventura m'ajudi a ser més regular en la comunicació amb vosaltres.

Sé que a tots ens fa bé estar en contacte. Però aquests últims 4 mesos han estat molt intensos, massa com per poder elaborar i explicar.

Em comprometo, en aquest espai, a compartir amb vosaltres el meu quotidià, els projectes que duc entre mans, les històries de tanta bona gent, i espero que en tot això hi trobeu el gust per a la VIDA, el goig de sentir-se al servei, la passió pel Regne de Justícia.

Provaré de publicar entre una i dues notícies setmanals.

Gràcies ja d'avançat

(Riu Lofa des de l'avioneta/ Danisj/JRS)

10 comentaris:

roger ha dit...

Ànims amb tot!!!!!

una abraçada moooolt forta!

la veritat és que des d'aquí, a la vall del Llobregat, també t'enyorem!

Fins aviat!

Santi ha dit...

Pau,

M'ha alegrat aquest diumenge a la tarda saber noves teves, i més encara que podrem estar en contacte mitjançant el bloc.

Enviar-te una abraçada fraternal des d'aquesta Barcelona que com pots imaginar viu ja la febre pre-nadalenca!

Et trobem a faltar!

Santi
http://blocs.mesvilaweb.com/losanti

andreu ha dit...

Es molt reconforta’n poder esta en contacte am tu una abraçada no cal que et preocupis per nosaltres, ja tens massa feina
per aquí on estàs
Fins aviat
ANDREU

Dani ha dit...

Pau, fuerte abrazo para tí y todo el equipo del JRS en Lofa. No puedo evitar la emoción al leerte y ver las fotos. Me llegan noticias de vuestro excelente trabajo y cómo la vida, como siempre, termina llenándolo todo. Feliz de volver a compartir red contigo. Cuida ese Loro.

eloi ha dit...

Paaauuuuu!!!! q passa!?
la veritat, FEIA TEMPS QUE ESPERAVA AQUEST BLOC! ei, molt bé que t'hi hagis animat. Et recomano, si encara et queden uns minuts, que, al menys un cop per setmana i després de registrar-te, facis conéixer el teu bloc a la blocosfera catalana:
www.bitacoles.net
www.catapings.cat
per cert... ja li ho has dit a la M. Girbau?
Buenut xiquet, ja deus tenir prouta feina així que... res, una abraçada molt forta, units i fent honor al Seu nom.

Pere Borras ha dit...

Pau,

Content de llegir aquestes línies i el Blog...

la Congregació molt bé...l'Esperit va ser-hi.

T'esperem i t'enyorem... TSKV

Pere Borràs

Elisabet Raventos ha dit...

Pau!!!
Gran iniciativa aquest blog, ens fa molta il.lusió compartir amb tu en certa manera aquesta experiència.
Les muntanyes i la familia que es retroba al nadal t'enyoren, pero ens alegrem de veure't tan content!!
El lloro i tu esteu penjats al meu suro, una forta abraçada de la teva cosineta

Elisabet

Javier Montes sj ha dit...

Qué alegría saber de ti Pau. De alguna manera sabes que muchos nos sentimos presentes en Liberia por medio de ti. Ojalá tú nos sientas cerca a los compañeros. Mucho ánimo y Bon Nadal

Ernest ha dit...

Gràcies per compartir!!!
Segueix gaudint de l'experiència, especialment de la gent.
Cuida't.

Marc sj ha dit...

Pau, no hi ha silenci prou perllongat que no valgui l'espera, el teu testimoni a Liberia té l'eloqüència de l'evangeli i crida més fort que moltes paraules!

Augmenta la comunió blogaire, Sant Ignasi ho veu i se n'alegra, som la mínima Companyia telemàtica...

Anims,