dijous, 21 de desembre de 2006

Tallers de fusteria, llavors d’esperança


Kpademai, una població d’uns 1000 habitants, a unes dues hores en cotxe desde Voinjama.

Una escola d’uns 300 alumnes. Parets velles, marcades per les balas. Ni portes ni finestres. Nens plens de joia, tot el dia contents (això no em deixa de colpir).

Un projecte petit però ple d’encant. Les primeres visites van ser abans de l’època de plujes (al maig). Ja llavors vem veure la gran necessitat. Però només al setembre va ser possible atansar-nos-hi de nou. Vem començar sensibilitzant a la comunitat. Estaven llestos per acollir-nos.

Fase 1: bancs per l’escola. Quins han estat els pasos necessaris:

  1. Demanar a la comunitat que s’organitzi i que esculli un comité (la lider és una dona, de nom Lorpu).
  2. La comunitat busca arbres, contactar un operari amb serra mecànica.
  3. Serrar les peces necessàries i portar-les (sobre el cap, a vegades 2 hores de camí) fins a l’escola.
  4. Construir una estructura, on un grup de fusters d’allà mateix produirà bancs, cadires, taules per a l’escola. Després aquest espai resta per a l’escola per a diversos usos.

Un equip de 4 fusters (John Fayah al capdavant) estan produint els bancs. Gent de pagès. Bons tècnics, que conèixen el seu ofici. El comité, gent compromesa, entregant el seu temps en bé dels infants, del seu desenvolupament, del futur. I el JRS donant suport, presenciant un petit miracle. Arreu sempre diem, això no és un projecte de JRS, sinó un projecte comunitari (vostre). El projecte és una excusa perquè recuperin la seva dignitat, que tornin a creure que val la pena fer projectes plegats, unir esforços.

Altres pobles on estem fent semblantment: Tobogissizu, Bazagizia, Karzah, Ziggida, Boi, Zelemai, Yarpuah i Kpaiyea (el més proper a 45 minuts el més llunyà a unes 4 hores de Voinjama).

(les altres fases : renovar l’escola, cases per vulnerables, agricultura escolar,… un altre dia)

(Kpademai town, Lofa/Pau/JRS)

6 comentaris:

merce ha dit...

¡Muy bien Pau, este blog es una gran idea!
Tener noticias frescas de tu trabajo nos ayuda a sentirnos más cerca.
No olvides que desde Barcelona tu familia te manda mucha fuerza para que sigas por este camino.
Un beso
Familia Grossi

Una abraçada i MOLT BON NADAL
KiKA

joan ha dit...

Hola Pau,
ja que no puc connectar via skype ho faig així. Bona idea això del blog, avui ho he descobert i així he pogut saber com estàs i com et va tot. I sabes quines coses bones estàs fent per aquestes terres i sentir-les una mica meves. Què passis un Bon Nadal i t'esperem aviat...
Una abraçada
Joan

Nogalina ha dit...

Eh que els que no et coneixem personalment també et podem enviar un grapat de desitjos de pau i bé?

Dons, ja que ens deixes treure el nas per la teva finestra a Libèria i podem veure una micarella de la vostre feina feta lluny dels teus... que l’esperit d’aquest Nadal t'atrapi ben atrapat!

Oi que aquí no heu de suportar la publicitat de mil ximpleries imprescindibles per a passar al•lucinats i flotant per les festes? No és aquest, almenys, un avantatge?...

Ei, ja t’adones que els taulons no son planxes aglomerades... que els mobles son fets a mida amb fusta autèntica! Com la calaixera de la meva iaia!



Des de Sant Cugat
FN

eloi ha dit...

Ei Pau! des del fons del cor un crit: BON NADAL!!!!!
que Déu et beneeixi a tu i a tota la gent que t'envolta
que l'esperança es construeixi futa a fusta
que la pau arribi en la joia de possibilitar un món un xic millor
que l'amor de Jesús et segueixi acompanyant en la teva estada entre el poble Liberià.

Claire ha dit...

Glad to know about this idea of yours to present your work and involvement. Good presentation of Liberia, people and realities. Bravo for this sharing!

B ha dit...

Sóc professor, però treballo a Sabadell, al cor de l’occident. No obstant això crec que ens podem considerar col•legues si entenem que fer de mestre és, essencialment, crear les condicions per a que l’aprenentatge sigui possible.
Molt bon Nadal i feliç any nou 2007!
Boris Mir