Alguns apunts.A Ziggida (on estem fent un projecte d'una escola) les dones quan queden vídues es busquen un altre home. I la majoria dels homes tenen dues o més dones. Aquí un noi jove té èxit si és capaç d'enfilar-se a les palmeres i portar a casa suficients "palm nut"(llavor de palma). Amb ella en fan oli, per consum i venta. Jo ahir vaig passar la nit a Ziggida. En una petita casa d'una vídua. Una dona alegre-trista. Al vespre xerràvem plegats. Ella s'ha ajuntat amb un home ja casat, perquè no està ben vist estar sola. Però confessava que l'excessiva dependència dels homes no és pas bona. Que massa dones per un sol home no rutlla. L'home sempre deixa alguna de banda, com ella ara mateix. Avui se sent sola. Des de la casa del davant un noi jove (uns 18 anys, cos musculat) em diu tot orgullós que ell té 3 dones i dos amants.
A Gbonyea, les dones no permeten als homes "walk-about" (anar a passejar). Un home una dona. En aquest poble les dones es prenen el tema seriosament. Si descobreixen que el seu home té una amant, la muller persegueix a l'amat. Un cop enxampada ella agafa el matxet i la marca. Sovint a la cara, o als pits, perquè tothom sàpiga que aquesta dona ha provat de robar l'home d'una altra dona. Jo curiós preguntava perquè no castiga al seu home, i em contesten: la dona no és tant tonta de ferir al seu propi home, doncs després li tocarà a ella dur-lo al hospital, cuidar-lo,... més senzill usar el matxet amb l'amant. Interessant justícia entre dones.
Però arreu, les dones treballen de valent. Tot el dia. A les 5 del matí comença la jornada fins les 9 del vespre. Tots els afers casolans, tot el relacionat amb els fills, i bona part del treball del camp.
I què fan els homes. Treballen el camp. Surten a caçar. I beuen. I tant si beuen. Vi de palma (per cert ben dolç). També es reuniexen, i prenen les decisions que afecten a homes, dones i mainada. Descansen.
(Climbing palm tree, Lofa/ JuanCarlos/JRS)
2 comentaris:
Hola Pauet!, suposo que en un ambient així el teu estil de vida és encara més estrany, no? però alhora, suposo, és el que et permet aquesta amistat amb la dona de la que ens parles.
Una abraçada des de BCN
Hola!!
Em presento: sóc en Bernat Picornell del grup de joves de la parròquia de Sant Cugat...
La veritat és que vaig llegint amb més o menys regularitat el teu bloc a través del de l'Eloi, de l'Anna, de la Cris Ruano...
El cas és que li varem fer una entrevista a l'Anna Santi per donar-la a la gent de la parro durant el recés de setmana santa a Can Barba... La seva la donarem dijous i en volíem donar una el divendres i hem pensat en tu ja que estàs a Libèria i pot ser molt interessant! Així en tindrem una de teva i una altre de l'Anna... Dos persones donant-ho tot per altra gent fora d'aquí!
Doncs això, t'adjunto les preguntes aquí i si poguessis contestar-les t'ho agrairem molt!! ;)
1) Segurament hi ha molta gent que no et coneix... Pots explicar-nos una mica qui ets?
2) Com vas arribar a la decisió de marxar de voluntari a l’estranger?
3) Quina tasca desenvolupes a Libèria? Amb qui treballes? (per exemple l'Anna amb Volpa, no sé si tu també...)
4) Quines impressions treus d’un país, uns costums i unes condicions socials i polítiques radicalment diferents al que estem acostumats a veure o trobar-nos en la vida diària?
5) Quan vas arribar a Libèria quina rebuda vas tenir per part de la gent d’allà?
6) Explica quelcom que t’hagi impressionat (si és que encara no ho has fet)
7) Una anècdota?
8) Quina ha estat la última cosa que t’ha fet riure?
9) Un llibre? Una cançó? Una pel•lícula?
Si vols pots contestar-me a bernatpicornell@gmail.com
També (si vols i/o pots) pots enviar una fotografia d’allà o simplement teva... Si no pots ja l’agafaré del teu blog! Una altra cosa: et sembla bé si posem al final de l’entrevista la direcció del teu blog? Així si algú li interessa podrà anar seguint!!
Bé, estem en contacte... Moltes i moltes gràcies!!
Bernat... des de Sant Cugat!!
Publica un comentari a l'entrada