diumenge, 25 de març del 2007

Com es veu el món des d'aquí

Aprofito que fa uns dies algú em feia aquesta pregunta.

El món es veu fotut, molt fotut. Els que viviu per allà dalt no us adoneu de com està el panorama. No us podeu adonar, ni que volgueu. De debó. Massa comoditats, massa xiriguito, massa bastides, massa murs, massa portes amb pany i clau, ... el dolor humà no arriba, el clam dels oprimits queda esmorteït. I les imatges de la tele són estèrils.

A la regió on jo visc tothom cuina amb llenya, viu en una caseta de fang i fulles de palmera, treballa de sol a sol per aconseguir un mos per avui, camina 5 hores per anar al mercat i veu morir a la canalla d'una simple diarrea. Està fotut. I un s'adona que la solució global no està en mans dels petits. Fa mal veure com decisions preses ben lluny (Davos, Washington,...) afecten vides concretes aquí. Gent amb noms i cognoms: Sonnie Korpu, Saah Jusu, Siah Majoe, ... milions de vides desaprofitades ("Wasted Lives"). Fins quan? (Isaïes)

Pels que viviu en la societat opulenta, us queda encara una alternativa, una petita porteta. Acosteu-vos humilment als exclosos de la vostra societat, escolteu pacientment una i altra vegada les seves narracions, deixeu-vos cremar per la compassió i la crida de la justícia que naixerà en vosaltres. La resta són teories, teologies, justificacions barates, demagògia, o llàgrimes de cocodril. Només quan un té el privilegi d'acompanyar històries de patiment s'adona de la magnitud de la tragèdia i llavors s'enceta un llarg procés, on la pròpia sensibilitat (els afectes segons Ignasi de Loyola) es va transformant poc a poc. Prenent aquest viarany, potser podrem un dia ser compassius com el nostre Pare és compassiu. (Lluc)

5 comentaris:

eloi ha dit...

"... la resta són teologies..." ja entenc per on enfoques el tema, però sàpigues que això mateix que has escrit ÉS teologia (i de la bona, de la que alimenta, de la que ens cal, de la que dóna raons d'esperança, etc). Una abraçada.

roger ha dit...

Jo de teologia no en sé, però m'agraden molt les teves petites cròniques del cor!

ai...sí!!! mentrestant aquí estem fincant llenya al foc de la moguda TSKV, anem per la quarta entrega. L'Ernest et necessita..., però ho porta bé. arreveure!

roger.

santi ha dit...

Pau

Tens tota la raó. Per molt que vulguem no entendrem res des d'aquí. Ens falten les olors, els sons, les històries de vida, la suor...

Aquí anem amb la sensibilitat massa atrofiada. Ens falta tornar a aprendre les primeres lletres de la compassió.

Una abraçada company,

Santi

danisj ha dit...

Quin fàcil és oblidar on està el sòl i dedicar el temps a somiar en els abstractes. Gràcies per ficar a Voinjama entri les meves papers i recordar per què estic estudiant tot això. Quin distinta sona la teologia quan es crida des del fang. Una forta abraçada, company. Dani.sj.

xavi ha dit...

Pau, hem pensat molt en tu durant aquests dies de feina intensa a Raïmat. Espero que hagis pogut disfrutar tu també d'aquests dies!!!
una abraçada!