El JRS (Jesuit Refugee Service), l'organització amb la que treballo, fa tants anys
que aquí a Kakuma acompanya les persones més estigmatitzades (persones amb
disminució o amb malalties mentals), que “JRS” s’ha convertit en un mot comú. No és
estrany sentir un noi a l’escola enfadar-se amb un altre i dir-li “tu ets un
JRS.” (traduït sense embuts i sense correcció política= “tu ets un subnormal”).
El primer cop que ho vaig sentir, vaig pensar: 'quina pena que usin el nom “JRS”
per això.' Però llavors meditant-ho una mica més, em va agradar. No és això
precisament un signe que nosaltres mateixos hem esdevingut part dels pobres,
exclosos i estigmatitzats? No és bonic adonar-se que com a institució hem
caminat i acompanyat tants anys els menystinguts que el nom de la
nostra organització s’ha identificat totalment amb ells?
A voltes la vida té
unes ironies ben simpàtiques. Durant segles “Jesuïta” era sinònim “d’hipòcrita”. En aquest racó de
món, és sinònim de “subnormal”. Posats a escollir, prefereixo que
m’identifiquin amb els segons, em sona més proper a l’evangeli, als pobres,
petits i menystinguts, els preferits del Bon Déu, els amics de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada