dilluns, 22 d’octubre de 2012

JRS, el que la gent diu


El JRS (Jesuit Refugee Service), l'organització amb la que treballo, fa tants anys que aquí a Kakuma acompanya les persones més estigmatitzades (persones amb disminució o amb malalties mentals), que “JRS” s’ha convertit en un mot comú. No és estrany sentir un noi a l’escola enfadar-se amb un altre i dir-li “tu ets un JRS.” (traduït sense embuts i sense correcció política= “tu ets un subnormal”). 

El primer cop que ho vaig sentir, vaig pensar: 'quina pena que usin el nom “JRS” per això.' Però llavors meditant-ho una mica més, em va agradar. No és això precisament un signe que nosaltres mateixos hem esdevingut part dels pobres, exclosos i estigmatitzats? No és bonic adonar-se que com a institució hem caminat i acompanyat tants anys els menystinguts que el nom de la nostra organització s’ha identificat totalment amb ells? 

A voltes la vida té unes ironies ben simpàtiques. Durant segles “Jesuïta”  era sinònim “d’hipòcrita”. En aquest racó de món, és sinònim de “subnormal”. Posats a escollir, prefereixo que m’identifiquin amb els segons, em sona més proper a l’evangeli, als pobres, petits i menystinguts, els preferits del Bon Déu, els amics de Jesús.