dimarts, 30 d’octubre de 2012

L’olor de la pobresa



La pobresa desplega una simfonia d’olors molt característica.

·         L’olor de cremat a l’abocador, on els infants regiren les restes buscant quelcom de valor.
·         L’olor de pixum de les latrines rònegues degut a l’ús intensiu.
·         L’olor d’aigua estancada i infestada de mosquits als tres dies d'haver plogut.
·         L’olor de la samarreta de color esvaït i recosida per massa costats.
·         L’olor de suor després d’un llarg dia de treball manual sota un sol de justícia.
·         L’olor de les farinetes cuinades amb molt d’amor cada dia, únic aliment de la jornada.
·         L’olor de la làmpara de kerosè al vespre, encesa una estona perquè els joves de casa pugin estudiar la lliçó.
·         L’olor dels pals de fusta de la teulada corcats per un exèrcit de termites afamades.
·         L’olor a humanitat quan ens apleguem més de tres-centes persones sota un mateix sostre cada diumenge, per dir Sí a la Vida.

2 comentaris:

niki1789 ha dit...

Muchas gracias Pau. Un abrazo
Nicolás

Mary YUEN ha dit...

Thanks for your sharing Pau! I read your posts through translation tool. Although it's not 100% accurate, I can understand the basic contents of what you wrote. Keep on your good work. I remember you in my prayers.