dimarts, 20 de novembre de 2012

POBRESA I ENGINY

L’altre dia mentre ens acomiadàvem de la quitxalla en una de les capelles, el catequista va veure a terra un tros de plàstic brillant. Mig escandalitzat va preguntar a un dels joves:

-Què hi fa aquí la funda d’un preservatiu?
El jove li va contestar:
-En reparteixen a dojo al centre de joves no massa lluny d’aquí. Els infants els entaforen de roba vella i amb l’escalfor del foc en fan pilotes de fútbol casolanes. Una pilota “oficial” és un luxe a Kakuma.

A propòsit del mateix tòpic, fa uns mesos un company jesuïta m’explicava una altra anècdota. A Cuba, durant la pitjor etapa d’estretors econòmiques quan els cuiners de La Habana no tenien formatge van trobar una solució ben creativa. Tallaven a bocinets els preservatius repartits gratuïtament per les ONGs i els posaven a la pizza. Deien que el làtex en fondre’s semblava realment formatge. Potser els cubans van aprendre dels catalans, doncs ja diu el refrany: “Un bon català, et farà d’una pedra un pa.”

Alguns fan plans, projectes i campanyes de sensibilització des del despatx i queden ben contents i satisfets quan han repartit coses pensat que els pobres així seran més “civilitzats” i viuran “millor.” Però els exclosos recullen les engrunes que el món opulent els tira amb condescendència (o menyspreu) i en fan el que els plau. Beneïda llibertat i creativitat.