-Què hi fa aquí la funda d’un preservatiu?
El jove li va contestar:
-En reparteixen a dojo al centre de joves no massa lluny d’aquí. Els
infants els entaforen de roba vella i amb l’escalfor del foc en fan pilotes de
fútbol casolanes. Una pilota “oficial” és un luxe a Kakuma.
A propòsit del mateix tòpic, fa uns mesos un company jesuïta m’explicava
una altra anècdota. A Cuba, durant la pitjor etapa d’estretors econòmiques quan
els cuiners de La Habana no tenien formatge van trobar una solució ben
creativa. Tallaven a bocinets els preservatius repartits gratuïtament per les
ONGs i els posaven a la pizza. Deien que el làtex en fondre’s semblava realment
formatge. Potser els cubans van aprendre dels catalans, doncs ja diu el
refrany: “Un bon català, et farà d’una pedra un pa.”
Alguns fan plans, projectes i campanyes de sensibilització des del
despatx i queden ben contents i satisfets quan han repartit coses pensat que
els pobres així seran més “civilitzats” i viuran “millor.” Però els exclosos
recullen les engrunes que el món opulent els tira amb condescendència (o
menyspreu) i en fan el que els plau. Beneïda llibertat i creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada