Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Refranys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Refranys. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de desembre del 2012

UBUNTU - SOM HUMANS QUAN COMPARTIM




Ubuntu és un mot d’origen Zulú que reflexa una comprensió de l’ésser humà molt arrelada en el continent Africà. Segons Desmond Tutu (una de les figures més rellevants durant la transició de l’apartheid a la democràcia a Sud Àfrica): “Ubuntu és molt difícil de traduir a conceptes Occidentals. Parla de l’essència d’ésser humà .... seria com dir ‘la meva humanitat està connectada indestriablement a la teva humanitat.’ Nosaltres a l’Àfrica diem ‘una persona és persona gràcies a altres persones’, i això no té res a veure amb el ‘penso per tant existeixo’. Més aviat Ubuntu ve a dir ‘Sóc humà perquè pertanyo, participo, comparteixo'”. [DesmondTutu, No Future Without Forgiveness, 1st Image Books ed. (New York, N.Y: Doubleday,2000), 31]

En la mateixa línia, algú em compartia una dita Zulu:
“Si vols anar ràpid, ves sol,
però si vols anar lluny, ves acompanyat”

Per acabar de reblà el clau, no fa pas gaire, a propòsit del compartir i del viure oberts a l’inesperat, un dels joves Congolesos deia: “No sé que ens passa als africans que ens estem tornat Occidentals. Aquí al camp de refugiats la ració alimentària és tan justeta que quan la mare acaba de cuinar tot seguit serveix el menjar en plats individuals per cadascú. Trobo a faltar quan menjàvem tota la família d’una mateixa plata, doncs sempre hi havia suficient menjar per a tothom. Fins i tot si arribava algú inesperadament, mai marxava amb la panxa buida.”


dimarts, 20 de novembre del 2012

POBRESA I ENGINY

L’altre dia mentre ens acomiadàvem de la quitxalla en una de les capelles, el catequista va veure a terra un tros de plàstic brillant. Mig escandalitzat va preguntar a un dels joves:

-Què hi fa aquí la funda d’un preservatiu?
El jove li va contestar:
-En reparteixen a dojo al centre de joves no massa lluny d’aquí. Els infants els entaforen de roba vella i amb l’escalfor del foc en fan pilotes de fútbol casolanes. Una pilota “oficial” és un luxe a Kakuma.

A propòsit del mateix tòpic, fa uns mesos un company jesuïta m’explicava una altra anècdota. A Cuba, durant la pitjor etapa d’estretors econòmiques quan els cuiners de La Habana no tenien formatge van trobar una solució ben creativa. Tallaven a bocinets els preservatius repartits gratuïtament per les ONGs i els posaven a la pizza. Deien que el làtex en fondre’s semblava realment formatge. Potser els cubans van aprendre dels catalans, doncs ja diu el refrany: “Un bon català, et farà d’una pedra un pa.”

Alguns fan plans, projectes i campanyes de sensibilització des del despatx i queden ben contents i satisfets quan han repartit coses pensat que els pobres així seran més “civilitzats” i viuran “millor.” Però els exclosos recullen les engrunes que el món opulent els tira amb condescendència (o menyspreu) i en fan el que els plau. Beneïda llibertat i creativitat.