dissabte, 29 de desembre de 2012

LA CASA I L'HORTET



Fa dos mesos vaig plantar unes quantes flors al davant de casa. Me les va regalar aquella monja que va amb bici. Cada matí i cada vespre demanen de ser regades amb constància. Els agrada quan me les miro, fins i tot diria que encara els agrada més quan les admiro. 
 
Darrere de casa, també hi tenim un hortet. Als matins i als vespres després de les flors, hi dedico una estoneta. El blat de moro ja va donar la seva collita i ara és ben sec. Les tomaqueres han agafat una malaltia i estan morint, no hi ha res a fer. El kunde (una mena de mongeta blanca) fa goig, les seves fulles verdes desafien la calor esbalaïdora. Les plantes de kassava (mandioca) prometen una collita abundant. L’arbre de papaia ja ens ha donat alguna delícia a provar. Les llavors de pastanaga i síndria que vam plantar l’altra dia ja han començat a brotar. Confiem en la mare terra. La pila de compost en un racó de l’hort va fent la seva feina, pacient, sense pressa. 

Perquè jo tinc tantes presses i urgències? 

Tan de bo el 2013 ens regali a tots un xic de la saviesa mil·lenària de la Mare Natura

1 comentari:

Anna ha dit...

Pau! Gràcies per anar compartint el teu dia a dia amb nosaltres. Em quedo sense paraules. Gràcies!
Salut i força!