dimarts, 25 de desembre de 2012

NIT DE NADAL


El 24 a la tarda hem celebrat la missa del pollet. Aquí per qüestions de seguretat no podem celebrar la missa a mitjanit. Quan és fosc tothom a casa seva.

El primer Nadal com a capellà, en terres africanes, compartint amb els que viuen forçosament en aquest no-lloc que és el camp de refugiats de Kakuma.

Després de 4 diumenges d’Advent, la sobrietat i senzillesa de les celebracions dominicals deixa pas de nou a la joia esclatant. La capella engalanada amb globus de colors i decoracions de baratilla. El grup de noietes, dansant amunt i avall amb cada cançó. Els escolanets, sempre atents a que tot estigui a punt. Els infants, més de 150, mirant amb ulls oberts com plats. El cor de joves cantant amb totes les forces al ritme del tambor i la cítara, fan retronar les fustes i la xapa de zenc de l’edifici/barraca on estem aplegats.

Un quants dels joves de la capella han preparat uns pastorets i els hem representat durant l’eucaristia. En comptes d’homilia, retirem l’altar i comença el teatre. Amb un humor ben fi ens reconten la història dels inicis de Jesús. Segons l’expliquen els evangelis, la de Jesús és una història dramàtica ja de bon començament. Pobresa, rebuig, incomprensions, desplaçaments massius, persecució política, matances absurdes d’innocents... i paradoxalment de joia i consol.

Joia i consol doncs el Bon Déu vol i desitja fer-se un de nosaltres, precisament en aquest context ple de dificultats i injustícies. Sí, l’establia feia pudor, els pastors eren l’escòria de la societat, i Jesús nasqué d’una noia jove de reputació dubtosa. Maria, Josep i Jesús, una família en una situació deplorable, desnonats, al carrer per impagament (permeteu-me l’interpretació lliure de Lluc 2,7).

Vivim un Nadal massa ensucrat i embolicat amb paper de cel·lofana per adonar-nos de la radicalitat de la Bona Notícia. Un Déu immigrant, un Déu exiliat, un Déu empetitit, fet infant.

“A Betlem me’n vull anar, vols venir tu ...” Vols venir a descobrir aquest Déu fet un de nosaltres? Ves als marges, als carrerons foscos, allà on ningú vol anar,... i allà amb els nostres germans i germanes crucificats del nostre temps retrobaràs el misteri de la Vida.

1 comentari:

Josep Barba ha dit...

Gràcies per compartit el teu Nadal. Molt bon 2013!
Josep