 |
| Refugiat Sudanès a Juba - TONY KARUMBA/AFP/Getty Images -source |
"Sóc a la porta i truco" (Apocalipsi 3, 20)
Jesús el Messies no només va néixer en una
establia ara fa més de 2.000 anys a Betlem.
El Fill vol i desitja néixer en cadascú de
nosaltres. Déu vol esdevenir novament humà, vol estimar tothom, vol fer-se un
de nosaltres, ara i aquí. És el nostre cor una establia, un pessebre, prou
acollidor per aquest Infant que arriba nu i pobre?
No només el gran místic medieval Meister
Eckhart parla d’aquest engendrar el Fill incessantment. També els refugiats de
Kakuma copsen aquesta profunda veritat de la fe cristiana. Déu, no és quelcom
llunyà, aliè a nosaltres, ben al contrari, és una presència, un misteri en
permanent naixença en el més íntim del cor de cadascú, i del cor del real.
Advent doncs, és temps d’estar prenyats, expectants, a la espera de quelcom nou
que ja brota en les nostres vides.
O potser el nostre pessebre interior és ple de
preocupacions, angoixes, llistes d'encàrrecs,... que ens encadenen en la
pressa, l’estrès, i la grisor del nostre empetitit dia a dia?
Disposem-nos doncs durant aquest temps de preparació de Nadal a reconèixer, com Maria de Nazaret, aquells moments prenyats d’eternitat, aquelles anunciacions en la nostra vida quotidiana que ens ofereixen un tast de la Realitat tal com realment és, lluminosa i plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada