diumenge, 2 de juny de 2013

CERCANT LA LLUM


Un dels reptes dels estudiants de secundària del camp de refugiats és l'absoluta manca de recursos.

Els edificis destartalats, les classes són d'alló més pobres i sota el sol de justícia esdevenen uns forns.  Els llibres de text són una raresa. Els alumnes apunten febrilment el que el professor diu en llibretes, amb l'esperança de poder desxifrar-ne el significat més endavant. Però sovint ni els professors entenen del tot el que els toca explicar.

L'escola acaba a les 4:30 de la tarda. 30 minuts - o més - caminant de tornada a "casa". Un cop allà anar al punt d'aigua (17 litres per persona/dia per beure, rentar, cuinar, bany,...). Després cuinar el sopar i bona nit i tàpa't. La nit es precipita sobre el camp i el lloc esdevé negre com la gola del llop. Estudiar a la llum de les espelmes o de la llanterna de kesorè no és possible, massa car. Les petites llanternes solars de baratilla duren dues setmanes i després ja no serveixen de res.

Alguns estudiants, entre ells en John, un dels membres més actius d'una de les capelles (que espera acabar la secundària l'any vinent), es queda de dilluns a divendres dia i nit a l'escola. Allà, si més no, hi ha un panell solar, una bateria i un llum encès tota la nit. Aquests estudiants delerosos d'aprendre, dormen al terra a les classes, es lleven a mitja nit, estudien dues hores i se'n tornen a dormir. Dia rera dia, setmana rere setmana.


Fa una generació, la gent al vespre s'aplegava al voltant del foc per sentir històries de la boca dels ancians i mantenir vius els valors comuns. Avui al nord, molta gent al vespre s'escarxofa davant una tele per anestesiar-se, o es connecta a un ordinador i viu al ciberespai. Aquí al camp de refugiats de Kakuma, els joves al vespre s''apleguen sota una llum artificial perquè volen estudiar, volen excel·lir, volen tenir opcions en el futur.

Tots d'una manera o una altra convocats per la llum, cercant la llum.

2 comentaris:

Toni Escuder ha dit...

Pau, aquesta entrada m'ha impactat especialment en aquest moment en què els del nord estem en exàmens i avaluacions finals... No he deixat de fer circular aquest text, que ens ajuda a valorar allò que tenim i que tenen els nostres alumnes... Sempre correm el perill de creure que el món s'acaba en el nostre món, i llegir aquest text, tenir el privilegi de les teves paraules és tenir ben a la vora una finestra oberta a la realitat. Podem fer alguna cosa per donar "més llum" a aquests alumnes que, a través del teu testimoni ens en dónen tanta a nosaltres???

Kakuma ha dit...

Toni,

Gracies pel teu resso. El mes important a fer des del Nord es ajudar a la generacio jove a valorar les petites coses, a desitjar viure amb poc, a ser senzills de cor,... tasca ben complexa ! Jo recordo els estius de campaments i colonies i crec que van ser una bona "escola" de vida. Em sap greu que avui nomes els politics parlin d'austeritat i com quelcom negatiu. Per viure en solidaritat amb els pobres de la terra s'ens demana de viure austerament, senzillament, generosament, seguint les passes del Bon Jesus.
(perdona no trobo els accents en aquest teclat)