A GLIMMER OF HOPE DESPITE FLOODS IN MABAN - INUNDACIONS I ESPERANÇA

ESP
"La gente vive al día; la celebran mientras pueden, conscientes de que la violencia, las inundaciones y el hambre pueden estar a la vuelta de la esquina. La gente invierte las pocas esperanzas y energías que les quedan en vivir cada día, aferrados a sus alegrías y tristezas"

- Ver más:
http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20141030064929#sthash.ySDVnR99.dpuf


ENG

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpu

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows,"

- See more at: 
http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

Bunj Catholic Church (built in the  80s) surrounded by water -
La Iglesia (construida en los 80s) rodeada por agua - A. Sánchez

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

"Each visit is sacred; we enter into somebody else's life and witness his or her daily struggle to survive in very precarious conditions, but still their efforts to celebrate life in the midst of exile are inspiring.

Three weeks ago I met Mary*. Deaf and mute, the 20-year-old mother of four is also responsible for her two younger brothers on her own. She regularly collects firewood in the bush to make ends meet, a place where women are often attacked and sexually abused. Despite the challenges, she perseveres and greets me with a smile." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

ENOn Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

On Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

On Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

IT NEVER RAINS BUT IT POURS - PLOU SOBRE MULLAT

CAT
Aquí no avancem. Fem passes enrera com els crancs.

Sembla que no n'hi havia prou amb...

... la guerra el Sudan, els bombardejos indiscriminats que des de 2011 han desplaçat desenes de milers de persones

... la guerra al Sudan del Sud que va recomençar are fa 10 mesos, que js s'ha cobrat desenes de milers de vides i ha convertit quasi 2 milions de Sud Sudanesos en desplaçats

... l'escassedat d'aliments que ha posat el país a l'abisme de la fam.

El Diumenge a la nit el riu Yabús que passa ben aprop d'aquí es va desbordar i ha inundat bona part del poble de Bunj i algunes zones dels camps de refugiats. Homes, dones, criatures amb les seves quatre coses al cap i apa a buscar un nou racó per passar la nit. Avui l'ACNUR ha repartit ajuda d'emergència a 5,000 persones, per intentar parar una mica el cop, però la feina ara comença.

Sembla increïble.

PLOU SOBRE MULLAT.

La nostra veïna es pregunta "on aniré ara?" Bunj town

  ENG
Not sure how to make sense of the events of this week.

The war in Sudan, the recent war in South Sudan that has already taken a very high toll, the looming famine,...and now... floods, right next to our door. Hard to believe.

Last Sunday night, Yabus river, which flows from Ethiopia into the Nile, rose rapidly and invaded Bunj town. Parts of the town have been seriously affected. Families have seen their homes overtaken by the water and are now sheltering with relatives or under the trees. UNHCR today managed to distribute some basic items to 5,000 individuals affected.

IT NEVER RAINS BUT IT POURS

Destroyed home at the outskirts of Bunj town, Maban

HUNGER - HAMBRE

SOUTH SUDAN and WORLD FOOD DAY
"If we wait to act until famine is officially declared, it could be too late to save tens of thousands of lives,"

- See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141016022351#sthash.btmTdpai.dpuf

SUDÁN DEL SUR Y EL HAMBRE
"Si esperamos a que se declare la hambruna oficialmente para actuar, entonces ya podría ser demasiado tarde para salvar decenas de miles de vidas", 

- See more at: http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20141016022351#sthash.uaXafwoz.dpuf

MÉS CELEBRACIONS - COMBONI

Divendres 10 d'octubre va ser la festa en memòria de Daniel Comboni, el missioner pioner d’aquestes terres i de tota l’Àfrica (s. XIX). Un home afable, barbut i apassionat (digué “Àfrica o morir”). Algú que visqué la nit fosca com molts d'altres abans.

Festa de Sant Daniel Comboni, tot admirant el talent musical dels Sud Sudanesos, Bunj.

Grans i joves vingueren caminant de moltes de les capelles, algunes a més de 20 km de distància. Durant la celebració - marcada pel ball, el cant i la joia -  un dels catequistes refugiats ja gran (que sovint ha hagut d’escapar de les bombes del  govern de Khartum) va fer una reflexió molt punyent. Va venir a dir:

Avui celebrem la vida d’un home que va venir a l’Àfrica de molt lluny (Itàlia) i que ens va ensenyar la llum. Ens va alliberar de l’esclavitud, doncs al s. XIX els Àrabs ens venien per unes poques monedes de plata com si fóssim bestiar. Daniel Comboni ens va portar el missatge de Jesús, ens va retornar la llibertat i la dignitat.

Tot reflexionant en els motius que han forçat a més de 128,000 persones a refugiar-se en aquest racó de món per salvar la pell, recordo les històries dels refugiats explicant els bombardejos aeris indiscriminats que han patit. Bombargejos que mentre escric aquestes ratlles continuen a l’altra costat de la frontera a uns 50 km d'aquí.

El govern del Sudan fa servir els Antonov (uns avions de càrrega Ucraïnesos ben antics), hi carrega barrils metàl·lics de 200 litres plens d’explosius i ferralla i els tira sobre les viles, hospitals, mercats,… de les zones del Sudan controlades pels grups que s’oposen al govern (Blue Nile, Nuba Mountains, Darfur). De fet, fa uns dies ens van dir que a les nits els avions Antonov havien sobrevolat el poble de Bunj (creuant una frontera internacional com si res), vegeu el mapa adjunt:

 

El poble de Bunj és a baix a l'esquerra. Enough project, "Sudan´s bloody periphery"

 Ahir venuts com esclaus, avui bombardejats indiscriminadament. Mètodes diversos però la mateixa brutalitat, una injustícia difícil de creure, però ben real i terrible. La vida de Daniel Comboni ens recorda a l’Església d’avui el camí de la denúncia profètica, i l'estar al costat dels maltractats d’aquest món.

De nou repeteixo les paraules que vaig escriure ara fa una setmana:

Malgrat la lletjor del nostre món, la violència i “l’encara no”

és a les nostres mans viure la bellesa, l’amor, el “ja sí”

tot celebrant-ho en comunitat.

UN POBLE QUE CELEBRA

(Only in Catalan this time. You can translate this post using the sidebar)

Ahir a la nit, cap a les 5 del matí vàrem sentit cridòria, soroll i trets. Era una nit amb lluna espectacular. Ens vàrem despertar tot pensant que altre cop ens tocava córrer. 

Nit de lluna a Bunj, Maban

Però en escoltar millor vàrem poder reconèixer que eren crits d’alegria. Les dones cridaven, cantaven i picaven cassoles, els homes feien sonar els corns o tiraven trets a l’aire. En aquella hora matutina tot el poble de Bunj celebrava. Els Mabanesos celebren la collita. Cant, ball i menjar abundant (han matat el porc gras). 

La festa que va començar ahir és la més sonada de l’any, de fet, en marca el final i l’inici. Com la majoria de societats agràries, el pic de la collita marca un abans i un després. Cal celebrar-ho. En els mesos vinents els joves es podran casar i podrà haver-hi celebracions de tot tipus. Avui se celebra agraïdament a la terra els dons oferts, fins i tot en anys que la collita ha estat minsa, com aquest.

Al Març/Abril s’acabarà el període festiu i tocarà posar-se a treballar de valent, perquè si no la collita de l’any vinent no serà bona. Ni casaments, ni grans festes, tots a pencar i a racionar les poques reserves de melca (el cereal més típic aquí) que queden als rebosts.

Al mateix temps els musulmans (majoria aquí al poble i als camps) avui han començat tres dies de festa pel Eid Al-Adha, la festa musulmana del sacrifici (recordant la fe d’Abraham). Hem pogut anar a visitar una família musulmana de refugiats i ens han ofert un àpat exuberant, tots menjant de la mateixa plata. Un cop satisfets, tot seguint el so dels tambors, hem arribat sota un baobab on unes duescentes persones ballaven al so dels tambors. Vells, adults, joves, nens, homes i dones. TOTHOM hi és inclòs en aquesta festa.

 

Celebració del Eid Al-Ahda al camp de refugiats de Doro, Maban

La festa és una de les categories antropològiques més arrelades i esteses per tot el món. No hi ha vida humana sense aquests moments on el quotidià s’esquerda i apareix 

la joia, 

          l’excés, 

                      la desmesura,

                                            la gratuïtat.

Jesús inicià el seu transcòrrer en una festa de casament (Jn 2, 1-12) i diguè que el Regne del Déu s'assembla a una gran banquet on bons i dolents hi tenen cabuda (Mt 22, 1-10). La festa és viure en subjunctiu què dèia un teòleg Hispà des de terres gringes.[1] Només quan la realitat es viu com a realitzada (el “ja sí”) i al mateix temps com a promesa (“l’encara no”) tastem quelcom del que és ser humans.

Quan experimentem un amor total toquem el “ja som,” la plenitud del que estem cridats a ser. Ara bé, les discòrdies, el dolor, la violència brutal ens recorden que “encara no” vivim del tot aquesta plenitud. Vivim en un món preciós i alhora lleig a matar.  Sudan del Sud està en guerra, però aquest “encara no” tan absurd, aquesta lletjor, no impedeix que avui a Maban els camperols locals i els refugiats vivint a l’exili celebrin el “ja sí,” la bellesa de la vida i ho facin no com a individus sinó com a poble.

En canvi, en altres latituds sembla que les persones haguem oblidat el sentit del celebrar comunitari. El cap de setmana, les vacances o les ocasions assenyalades (que haurien de ser aquests espais de celebració i gratuïtat) sovint han esdevingut una tasca més que cal planificar, omplir, organitzar, ...

Fer, fer, fer.

Fer més

...més coses,

...més de pressa,

...més impacte,

...més resultats,

...més beneficis.

Correm el perill d’oblidar l’ésser, l’estar. Tothom corre, agafa el cotxe, viatja, té pressa per anar a un altre lloc,... però a fer-hi què? Potser simplement tot fugint d’un mateix, d’aquell silenci i aquella serenor que primer espanten però que amb el temps omplen de sentit les nostres vides.

Abans de tornar a l’Àfrica, un company jesuïta ja gran em deia: “Pau, ara jo m’ho miro tot amb perspectiva, i estic molt content de poder tenir temps per pregar, per estar,... no t’oblidis que el gran perill nostre és l’heretgia de l’activisme.”

A Maban, avui el poble celebra sense presses, i ho farà durant dies i mesos, perquè reconeixen que el do de la vida és un immens regal totalment immerescut que ningú s’ha guanyat a pols i que ningú no pot donar per suposat. 

Viure és un miracle quotidià.

Malgrat la lletjor del nostre món, la violència i “l’encara no”

és a les nostres mans viure la bellesa, l’amor, el “ja sí”

tot celebrant-ho en comunitat.

---

[1] Veure Roberto S. Goizueta, “Fiesta: Life in the Subjunctive,” in From the Heartof Our People: Latino/a Explorations in Catholic Systematic Theology, ed. Miguel H. Díaz and Orlando O. Espín (Maryknoll, N.Y: Orbis Books, 1999), 90–91;