Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris shelter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris shelter. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de juny del 2007

Rostres

NOVA SÈRIE DE ROSTRES DE VULNERABLES QUE S'HAN BENEFICIAT DEL PROJECTE DE CASES. Aquest cop només el nom i la imatge, per tal que vosaltres mateixos reconstruïu les històries que desvelen.

TAMBA PUAKONIE,
Tobogissizu town, Voinjama district, LofaKORPO SAWO,
Tobogissizu town, Voinjama district, LofaTANNE MASSA,
Wozowolliejallamai town, Voinjama district, LofaKRUBO WOLOBAH,
Boi town, Zorzor district, Lofa

dissabte, 28 d’abril del 2007

Rostres -Yarkpawolo Qullie

YARKPAWOLO QULLIE

62 anys
Selevemai town, Voinjama district, Lofa county, Liberia.

L'any 2002, fugint de la guerra, va cercar refugi al camp de desplaçats interns de Maimu. Ell i 60,000 persones més vivien en condicions deplorables. Aquell mateix any, va patir l'enfermetat que no el permet caminar. No en saben el nom (potser una embòlia, potser parkinson,...). Passa el dia assegut o ajagut.

Va tornar a Selevemai l'any 2005 (just després de les eleccions que escolliren a la primera dona presidenta d'un país africà)

La seva muller de 58 anys treballa de valent per fer-se'n càrrec. Sovint els veïns li donen un cop de mà.

Dels fills, només una filla (30 anys) viu amb ells (que els ha donat 3 néts preciosos). De la resta no en saben res. Ni on paren, ni si van sobreviure a l'última guerra.

(Yarkpawolo Qullie, Sevelemai-Lofa/Pau/JRS)

dijous, 26 d’abril del 2007

Rostres- Jenneh Gbondo

JENNET GBONDO

80 anys
Kpademai town, Voinjama district, Lofa county, Libèria.

Des de l'any 1980 és vídua. En aquell temps Libèria era un país pacífic. Una enfermetat (de que ja no en recorda el nom) es va endur el seu marit.

Les seves dues filles van morir a mans del grup rebel ULIMO.

A voltes es troba sola i plora. Una familia de bona voluntat l'acull.

Per poder menjar quelcom es dedica a fer xarxes de pescar. A base d'una fibra vegetal extreta de les fulles de palmera. Les xarxes és munten en un bastidor circular d'un metre de diàmetre (com els salabres). Totes les dones-noies-nenes en tenen un. Al vespre van al riu més proper a pescar. Si tenen èxit arriben a casa amb tres o quatre peixets. Per fer una sopa. I bona nit i tapa't, fins l'endemà.

(Jenneh Gbondo, Kpademai-Liberia/Momoh/JRS)

dimecres, 25 d’abril del 2007

Rostres - Korpu Jallah

KORPU JALLAH

38 anys
Bazagizia town, Voinjama district, Lofa county, Liberia

Va néixer amb un problema al peu esquerra. Camina coixejant. El seu marit la va deixar perquè no estava sana del tot. Altres homes se li acosten, però acaben abandonant-la.

Treballa de valent per mantenir 6 fills que els successius homes li han donat-deixat. Dos nois i quatre noies. Tots van a l'escola.

És una dona coratjosa, la seva alegria es contagia. Quan somriu, no pots evitar somriure amb ella. Gaudeix de les petites coses.

(Korpu Jallah, Bazagizia-Lofa/Pau/JRS)

dimarts, 24 d’abril del 2007

Rostres - Negbai Korto

NEGBAI KORTO

75 anys
Boi town, Zorzor district, Lofa county, Liberia.

El seu marit va morir a mans del grup rebel LURD, mentre intentaven arribar a una vila més segura.

Els seus dos fills i tres filles van morir a mans de les forces armades del govern (NPFL).

Avui viu amb els seus néts i netes, que cuiden d'ella.
Fan feines al camp per altra gent per tal d'aconseguir el pa de cada dia.
No poden anar a l'escola doncs els pocs ingresos no arriben a tant.

Na Negbai té intensos dolors als genolls i no hi veu gaire.

((Ja la coneixeu, aquí vaig posar-vos la seva foto))
(Negbai Korto, Boi-Lofa/Pau/JRS)

diumenge, 22 d’abril del 2007

Rostres- Bonya Ndipie

(un seguit de rostres dels vulnerables que es beneficien del projecte de cases)

BONYA NDIPIE

81 anys
Tobogissizu town, Voinjama district, Lofa, Liberia

Viu amb la seva dona de 70 anys d'edat.
Amb ells una filla de 20 anys, un noi sord de 10 anys, i dos marrecs més de 6 i 2 anys.

Va ser capturat pel grup rebel LURD, que el va forçar a combatre (no al front, però sí en activitats de recolzament).

L'any 2000, quan fugien de nou de la guerra, les seves dues filles grans es van separar d'ells. Des d'aquell dia no en saben res.
(Bonya Ndipie, Tobogissizu-Lofa/Pau/JRS)