dissabte, 13 de gener de 2007

Tradicions quasi perdudes


Sí. Com a tècnic, no estic plenament satisfet. Fent projectes valuosos de recostrucció d'escoles i cases, però sense poder mantenir els materials i les tècniques tradicionals. Promovent sistemes el més sostenibles possibles (un dia us parlaré dels blocs de terra comprimida i de les teules) , però sempre massa lluny del que poden fer per ells sols.

La teulada és on es fa més palès la invasió dels materials importats.

Un cert romanticisme m'assatja a voltes, i desitjaria deixar-los a tots dormint sota les teulades de fulles de palmera. Però a Libèria, des dels anys 60 tothom ha viscut sota cobertes d'acer galvanitzat (ells en diuen "zinc").
Avui tornen a casa després d'anys d'exili i moltes de les tradicions constructives tradicionals ja s'han perdut. El primer que fan és improvitzar a corre cuita una solució amb fulles de palmera que els dura 6 mesos. Abans de la guerra hi havia gent capaç de fer teulades de fulla de palmera que duraven 7 anys. On són aquesta gent? Encara els busco.

Només desitgen aconseguir el "zinc". Res més.

Sis mesos per endavant per provar de millorar l'enfoc dels nostres projectes.
(Casa tradicional, Karzah, Lofa/Pau/JRS)

1 comentari:

eloi ha dit...

Hola Pau!, q B trobar-te des de bitàcoles.net!. Sobre la tem`tica del post... realment viure sota una xapa d'acer a Libèria ha de ser horrorós, penso en la calor qu deu acumular i el seroll que deu fer quan plou. Potser una capa de palmeres a sobre ajudaria a esmorteir l'efecte tèrmic i acústic... b, potser és un disbarat o un excés. Una abraçada
eloi