Amunt

La teulada de l'escola de Ziggida va prenent forma

(Ziggida/Giovanna/JRS)

Elogi de la tradició

Fa un temps (aquí) ja compartia amb vosaltres l'admiració per l'arquitectura tradicional, i la dificultat que tenen aquestes tècniques per sobreviure.

Una altra imatge, per recordar-vos (-me), que segueixo captivat per les solucions tradicionals. D'aquí a pocs anys només sortiran a les enciclopèdies.

És una casa per a vídues a Ziggida. S'apleguen per viure sota un mateix sostre. No hi ha divisòries interiors, els llits arrambats a la paret (fins a 8 poden viure), i la resta de l'espai per a cuinar, xerrar, seure,...

(Ziggida/Alberto Plaza/JRS)

Kpademai Public School

Abans d'ahirAhirAvui

El temps no passa en va.

Nous (o re-nous) edificis fan visible el desig d'un futur pacífic.
Tothom està fart de tanta guerra.
La pau ha vingut per quedar-se aquest cop?
O altra cop haurem de fugir?

Que Déu hi faci més que nosaltres>>>

SALM 127 (126), 1-2

Si el Senyor no construeix la casa,

és inútil l'afany dels constructors.

Si el Senyor no guarda la ciutat,

és inútil que vigilin els guardes.

És inútil que us lleveu tan de matí

i aneu tan tard a reposar,

per menjar un pa que us guanyeu a dures penes:

fins quan dormen, ell el dóna als seus amics!

Producció de teules

Tal com us havia promès fa temps. Una breu descripció del procés productiu de les teules de micro-formigó.

1. Materials necessaris:
Ciment Portland (comprat a Monrovia a la fàbrica liberiana de ciment)
Sorra (la comunitat la treu del riu proper a l'escola)
2. Granulometria: Passar pel tamis la sorra per eliminar partícules orgàniques i grava superior a 2,5mm. Granulometria òptima: 0-10% >2mm; 35-75% entre 2mm i 0,5mm; 25-55% entre <0,5mm.4. Contingut d'aigua. Es pot fer el test del Con d'Abrams, per assolir consistència entre seca i plàstica (5-10 cm d'assentament), o afegir aigua fins aconseguir la treballabilitat desitjable.
5. Vibrat durant 30 segons amb la màquina manual Parry.6. Desplaçar la làmina de polietilè amb pasta de micro-formigó sobre el motlle.7. Apilar motlles i deixar reposar 24h. en ambient càlid.8. Desmotllar, perfilar els contorns i introduir teula en banyera de curat.9. Curat durant 3-5 dies o 7 dies (en cas d'immersió total en aigua).
10. Apilar teules a l'intempèrie, durant 2 setmanes abans d'ús.11. Instal·lar les teules (fotos que ja he compartit amb vosaltres 1, 2)

(Fotos de Tobogissizu i Ziggida/Pau/ JRS)

Maons i teules que em teniu captivat

(Ziggida school-Zorzor district-Lofa/Pau/JRS)

Ziggida school, endavant !

Seguim avançant la construcció de l'escola a Ziggida. En un mes el projecte ha avançat molt. Gràcies al compromís i treball de la comunitat.

A cop de fustot

Una mala notícia pels ecologistes.
Em "dedico" a desforestar la selva liberiana.

Però alguns arguments que potser m'exculpen:
1. La fusta no deixa de ser un recurs "renovable"
2. No en faig negoci (com sí en van fer tots els Senyors de la guerra-Warlords- durant anys, per poder comprar suficients armes)
3. La comunitat és la que decideix quins arbres tallar. I la que presenta l'operari de la serra mecànica.
4. Són projectes gestionats per les comunitats, no pel JRS.
5. Amb la fusta es fan teulades, portes i finestres per les escoles i mobiliari per tal que els infants seguin i pugin escriure a classe.
6. La comunitat és la que presenta el grup de fusters locals, que treballen in situ per fer possible el n.5
7. Són projectes que en certa mesura "injecten" capital a zones deprimides (JRS paga la fusta, l'operari, als fusters,...)
8. El resultat és prou presentable, no?

(Tobogissizu-Voinjama district-Lofa/Pau/JRS)

(Ziggida-Zorzor district-Lofa/Pau/JRS)

Escola a Ziggida I

Fa uns dies vem fer un taller intensiu per a paletes. Consitia a aixecar en 3 dies un petit magatzem per la futura escola de Ziggida (de la que ja us he parlat aquí). Per mostrar pràcticament com construir amb els Blocs de terra comprimida.

Va ser una bona experiència d'alló que els entesos anomenen "transferència tecnològica". Si més no, després del taller vem comprovar que l'equip de paletes eren capaços de construir l'edifici principal de l'escola.

El meu quotidià és sempre inesperat. Un dia em trobo fent d'arquitecte. Al dia següent a seure i esperar 4 hores a que arribi la gent per un "meeting" important, en alguna de les comunitats. A voltes em toca posar en ordre les contes del projecte (factures, excel taules,...). O consolar una familia que ha perdut un ser estimat. O organitzar el sistema de la benzina pels cotxes. O visitar els vulnerables que són part del projecte de cases. O fer una "xapeta" en ocasió de l'obertura d'alguna de les escoles que hem renovat.

Una vida ben variada. No sé com carai em tornaré a acostumar a seure davant un llibre hores i hores. Això serà una altra guerra. Encara no.

(Ziggida, Zorzor district/Pau/JRS)

Tobogissizu Teules

Aquí teniu unes fotos d'aquests tres primers dies de la setmana. Hem començat a instal·lar per fi les teules a l'escola de Tobogissizu. Unes teules produïdes amb ciment i sorra. I produïdes localment, per la gent de la comunitat. Un projecte engrescador, que poc a poc va acomplint-se. Una aposta constructiva que evita en la mesura del possible els materials importats i que transfereix els processos de producció a les comunitats locals. Fent-los partíceps del seu propi desenvolupament. Oferint-los uns coneixements tècnics que en el futur els poden ser útils. Al seu torn, les teules i els blocs de terra comprida són una aposta adequada en termes mediambientals. Que més voleu! Aquí a l'Àfrica aquests tipus de construccions s'estan poc a poc imposant com el símbol del desenvolupament sostenible. Sudan, Ghana, Sierra Leona, Nigeria, Burundi, Zimbabwe per anomenar només un grapat de països on s'està fent aquest tipus d'edifici.
(Tobogissizu school, Lofa/Pau/JRS)

Tobogissizu school

Aquí teniu dues imatges d'una escola nova que està bastant avançada. Tobogissizu: una comunitat compromesa i dedicada on ja hem completat també unes 45 cases per a vulnerables.

El que és cert és que portem ja 8 mesos des que vem començar. Quan no és una cosa és una altra. Però qui diu que cal construir les escoles a corre cuita? Millor comptar amb els seus propis tècnics (paletes i fusters), assumint que no podran treballar a temps complert doncs tenen altres coses a fer (=cultivar la terra per aconseguir aliments per la familia).
L'escola està aixecada amb els blocs de terra comprimida (terra, sorra, 8% ciment i aigua tot ben "apretat") l'estructura de la coberta feta d'encavellades de fusta i la capa impermeable: teules produïdes localment (la setmana vinent començarem a instal·lar-les).

Tot i els aconteixements de les últimes setmanes, el ritme normal continua, podem seguir sense problemes els diferents projectes,... Només que un té un no sé què al cos difícil d'explicar.

(Tobogissizu, Lofa/Pau/JRS)

Malgrat tot

D'entrada: gràcies a tants de vosaltres que m'heu fet arribar el vostre escalf i abraçada des de la distància. Els necessitava com mai. Comentaris, correus personalitzats, fins i tot alguna trucada.

Sí, malgrat tot seguim empenyent. Ahir vem iniciar una nova escola a Ziggida. Amb l'equip (doncs per sort només hem hagut de fer fora una persona, per ara) vem anar a fer el "layout". Dia intens, satisfacció professional i personal al veure el treball ben fet i la implicació de la comunitat. Ja tenim preparats més de 6,000 Blocs de Terra Comprimida, i d'aquí a poc començaran a produir les teules, fabricades in situ.

Això sí, fa pocs dies des de Monrovia, em va arribar un correu: "abans de començar una nova escola cal anar al ministeri d'educació i al de planificació a verificar si la proposta encaixa amb els estàndarts mímins que els ministeris han decidit". Tot plegat molt bonic, en teoria.
Però, ups, JRS ha començat una nova escola sense abans anar a Monrovia cercant l'aprovació ministerial. Us ho prometo, no ho he fet intencionalment, simplement la idea (d'esperar quants mesos?) em va semblar d'una altra galàxia. I de fet, no tinc cap ganes de demanar permís a una institució que l'únic que vol és embutxacar-se 4 duros i res més. I quan estem construint les escoles que haurian de construir ells.
En tot cas, no us preocupeu, aquí el govern té "tants" mitjans que mai podran venir a Ziggida de visita. I si ho fan, serà a misses dites, i francament crec que el nou edifici quedarà prou bé.

(Ziggida school/ Pau/JRS)

Tradicions quasi perdudes

Sí. Com a tècnic, no estic plenament satisfet. Fent projectes valuosos de recostrucció d'escoles i cases, però sense poder mantenir els materials i les tècniques tradicionals. Promovent sistemes el més sostenibles possibles (un dia us parlaré dels blocs de terra comprimida i de les teules) , però sempre massa lluny del que poden fer per ells sols.

La teulada és on es fa més palès la invasió dels materials importats.

Un cert romanticisme m'assatja a voltes, i desitjaria deixar-los a tots dormint sota les teulades de fulles de palmera. Però a Libèria, des dels anys 60 tothom ha viscut sota cobertes d'acer galvanitzat (ells en diuen "zinc").
Avui tornen a casa després d'anys d'exili i moltes de les tradicions constructives tradicionals ja s'han perdut. El primer que fan és improvitzar a corre cuita una solució amb fulles de palmera que els dura 6 mesos. Abans de la guerra hi havia gent capaç de fer teulades de fulla de palmera que duraven 7 anys. On són aquesta gent? Encara els busco.

Només desitgen aconseguir el "zinc". Res més.

Sis mesos per endavant per provar de millorar l'enfoc dels nostres projectes.
(Casa tradicional, Karzah, Lofa/Pau/JRS)