dissabte, 21 d’abril de 2007

A cop de fustot

Una mala notícia pels ecologistes.
Em "dedico" a desforestar la selva liberiana.

Però alguns arguments que potser m'exculpen:
1. La fusta no deixa de ser un recurs "renovable"
2. No en faig negoci (com sí en van fer tots els Senyors de la guerra-Warlords- durant anys, per poder comprar suficients armes)
3. La comunitat és la que decideix quins arbres tallar. I la que presenta l'operari de la serra mecànica.
4. Són projectes gestionats per les comunitats, no pel JRS.
5. Amb la fusta es fan teulades, portes i finestres per les escoles i mobiliari per tal que els infants seguin i pugin escriure a classe.
6. La comunitat és la que presenta el grup de fusters locals, que treballen in situ per fer possible el n.5
7. Són projectes que en certa mesura "injecten" capital a zones deprimides (JRS paga la fusta, l'operari, als fusters,...)
8. El resultat és prou presentable, no?

(Tobogissizu-Voinjama district-Lofa/Pau/JRS)
(Ziggida-Zorzor district-Lofa/Pau/JRS)

3 comentaris:

eloi ha dit...

de ben segur que el germà arbre està satisfet de donar la vida pels teus amics, Pau. Tan sols resta que li facis un petó a la fusta i plantis nous arbres. Una abraçada des de la selva prefabrifada de bellvitge.

xavi ha dit...

Generalment, qui més en sap són els que hi viuen...els moviments ecologistes són una bona cosa pel nostre futur, però l'educació segur que ho és més! ànims amb la iniciativa!

susanna ha dit...

Crec que fins i tot els ecologistes es van educar, en part, en pupitres de fusta.