dimarts, 15 de maig del 2007

Fins quan la tibiesa?

No us perdeu l'article d'en Gonzalo Sánchez-Terán que treballa amb el JRS al Txad.

Publicat al XLSemanal, el podeu trobar aquí

Us aviso: NO apte per a occidentals massa apoltronats. S'us indigestarà.

Val la pena que l'aneu seguint, publica mensualment una petita columna.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Sempre hi ha hagut guerres i sempre n'hi hauran, al Africa i a qualsevol lloc del mon. L'autor suggereix que hi ha la ma dels malvats occidentals al darrera de les guerres de Chad i Sudan. Suposo que el corolari es que sense la intervencio dels blancs, els negrets serien la amr de feliços. Mentida. L'AFrica d'abans de la colonitzacio era un infern, amb canibalisme en massa,i esclavitut en la que col·laboraven els reietons negres. Ara mateix, per moltes mans blanques que hi hagi al rerafons, la decisio de matar la han presa els africans i ells la implementen amb tota la seva aficio. A Ruanda els francesos van fer el suport logistic, pero qui va assassinar a bona part de la poblacio van ser africans. Un poble sencer en aquest cas, compromés per l'execucio de la matança. Tambe es una bobada que es culpi al armament occidental de les morts. A Ruanda s'ho van fer tot amb matxets, un arma molt africana per cert. I la productivitat va ser brutal. No els cal cap metralladora.

Perque es maten chadians i sudanesos? Segur que hi ha un bon motiu, pero no el se, i no me'n sento culpable, que es el que l'autor preten. Per aixo crec que es absurd aquest escrit que preten responsabilitzar-nos als occidentals de que els africans es matin en massa. Els que maten i els que moren son prou grans per saber el que es fan, y si l'espectacle que monten ofen la fina sensibilitat del escriptor, doncs que es pregui una tila. Sincerament, em sembla un text imbecil. Si l'autor creu que cal fer alguna cosa (es a dir, interferir en els asumptes de paisos sobirans) doncs que s'enrecordi de la intervencio dels USA a Somalia, que va acabar en un mar de sang americana i somali ben barrejades. Finalment els americans van veure clar que en aquell girigay no se'ls havia perdut res i van fotre el camp, deixant els locals que resolvessin els seus problemes a la seva manera. Es la sola cosa que s'hi pot fer.

Unknown ha dit...

Acabo de llegir que a Zimbabwe, on hi ha 6 milions de persones que passen gana (despres d'haver estat historicament un exportador agricola) el govern ha prohibit a les ONGs que reparteixin menjar. Aixi les allibera, diu el missatge del govern, d'una carrega feixuga. Ara el govern sera l'unic receptor del menjar i el repartira com li convingui, es a dir entre els seus amics i coneguts. Aviat veurem el menjar al mercat dels paisos veins mentre la gent que passa gana en continuara passant.

Es caure molt baix fer servir la gana de la poblacio com instrument de pressio politica. Pero aixo es Africa. Es culpa tambe dels occidentals el que acaba de fer Mugawe, ex idol de la progressia occidental?