dijous, 24 de maig de 2007

Rostres II-Big Boy


(Una sèrie de rostres de gent compromesa en favor dels seus germans i germanes)

BIG BOY
Uns 45 anys
Ziggida town, Zorzor district, Lofa

La setmana passada vaig passar 3 nits a Ziggida. Als vespres, quan el dia s'acomiada, els homes seuen plegats en grups empunyat gots de metall o plàstic. Celebren un dia més. Conversen, recorden, expliquen històries, es queixen de la duresa de la vida, agraeixen les pluges que prometen una bona collita. Gots plens a vessar de "palm wine". Jo sec amb ells. Riem, comentem, critiquem, fem broma.

El dimarts, en una d'aquestes "vetllades" en Big Boy va descobrir una mica del seu passat. A finals dels 80 li van oferir una beca d'estudis a Líbia. Va accedir. Un cop va arribar, oh sorpresa: res de beca d'estudis, cap al desert a rebre formació militar amb el grup rebel en gestació que havia d'alliberar Libèria. Sense alternativa. Charles Taylor va passar per aquests camps d'entrenament, i l'any 1989 va llençar la primera ofensiva per derrocar Samuel Doe. En Big boy, un cop de tornada al seu medi tropical, va poder escapolir-se (desertor d'una causa noble, molts li deien!).

Durant anys va fugir amb els seus compatriotes d'un cantó a l'altre. L'any 2001, els rebels del LURD, van entrar a casa seva a Kissidougou (a Guinea, mentre estava exiliat) i li van matar els seus dos fills (5 i 9 anys). Davant els seus ulls.

Els botxins eren mandingos, ell és lorma.

Avui, maig de 2007, en Big Boy és el vice-director de l'escola de Ziggida (de la que us n'he parlat aquí abundantment). Una escola amb més de 800 alumnes. Plena a vessar.

Aquell mateix dimarts al vespre en Big Boy em deia que gràcies al projecte de construcció de l'escola que JRS ha portat a Ziggida, avui mandingos i lormas treballen plegats. Deia: "No hem tingut més remei. Un projecte d'aquesta magnitud ens hi ha forçat. El JRS demana molt de la comunitat i ens hem hagut d'organitzar. Hem de seure i decidir plegats qui va a treballar, qui transportarà la fusta, qui cuinarà pels treballadors, qui farà de paleta, qui de fuster, quins torns,... Avui-em confessava-, puc mirar novament fit a fit els meus germans mandingos i no sentir calfreds a l'esquena.

(Big Boy, Ziggida, Lofa/Alberto Plaza/JRS)

1 comentari:

Cris Ruano ha dit...

Gràcies per compartir aquest testimoni, Pau!