A propòsit del 45è aniversari (4 d’abril) de la
mort del gran Martin Luter King.
“Sóc conscient de la íntima interrelació de
comunitats i estats. La injustícia en un lloc determinat compromet la justícia
arreu. Estem atrapats en una inevitable xarxa de mutualitat, relligats en una
única túnica del destí. Qualsevol cosa que afecta a un directament, afecta a
tots indirectament.” (M.L. King, Carta des de la presó de Birmingham).
Aquesta cita del gran campió dels drets dels afroamericans
esclavitzats durant segles als EUA ressona fortament amb el concepte de
“ubuntu” segons l’explica Desmond Tutu (que ja comentava en una altra ocasió
aquí). King articulà la seva desobediència civil no-violenta partint de la
convicció que tots estem radicalment entrelligats. Però el més trasbalsador és
veure com el pastor protestant M.L. King s’adonà clarament del que implica aquesta íntima
unió de tota la humanitat.
Si estem tots i totes realment interconnectats
hem d’afirmar que ens cal aprendre a
estimar aquells que ens molesten, aquells que
ens han fet mal, fins i tot aquells que percebem com els nostres enemics.
L'única possible sortida al cercle de violència i odi, segons
King, és un “amor universal, excessiu i per tant perillós.” (M.L. King, Strength
to Love, 30-38). Per reblà el clau, s’adreça als seus perseguidors amb
aquestes paraules: “Igualarem la vostra capacitat d’infligir dolor amb la
nostra capacitat de suportar dolor. Ara bé, un dia guanyarem la llibertat, però
no només per a nosaltres. Arribarem a tocar els vostres cors i les vostres
consciències de manera que us guanyarem (rescatarem) també en el procés,
i la nostra victòria serà una doble victòria.” (M. L. King, Strength to Love,
56)
M. L. King fou un fervent lector i admirador de
Mahatma Gandhi, qui en una ocasió digué: “Quan et trobis davant d’un enemic,
conquista’l amb l’amor”. Van matar M. L. King. Van matar Gandhi. També
mataren Jesús de Nazaret, qui ja fa temps digué: “estima els teus enemics” i
“perdona 70 vegades 7.”
Però eps, des d'aquest racó de món, des d'aquest marge del camí on molts han patit una violència terrible, un s'adona que aquest amor excessiu no pot ser mai un imperatiu moral, sempre restarà com una invitació suau. A aquells que han estat víctimes innocents d'un mal radical, un no pot mai dir-los-hi a la lleugera: "estima els teus enemics." Cal respectar el misteri insondable del dolor. Cal comprendre els processos personals, i adonar-se que hi ha moltes ferides del cor que sagnen durant anys. La víctima sempre podrà dir: el meu cor encara no és capaç d'estimar universalment.
