A propòsit del 125è aniversari de la canonització algú em preguntava l'altra dia: "en què t’inspira el testimoni de Sant Pere
Claver per la missió que actualment se t’encomana?
Sant Pere Claver, jesuïta català nascut al poble de Verdú. Fou missioner i defensor dels esclaus negres a Amèrica al segle XVIII i és el patró dels Jesuïtes de Catalunya.Va entregar tota la seva vida a alleugir els turments que els esclaus africans patien. Aquests, al arribar a Cartagena d'Índies, trobàven en Claver una veu amiga i unes mans compassives, mentre els comerciants els venien per 4 rals i els intel·lectuals encara debatien si els negres eren humans o no.
Jo fa mig any que visc al
camp de refugiats de Kakuma (Kènia) on més de 110.000 persones d’una dotzena de
nacionalitats del continent Africà viuen a l’exili. La radicalitat de l’entrega
de Pere Claver al servei dels més abandonats i repudiats del seu temps sens
dubte m’encoratja en el meu acompanyar els refugiats.
L’esclavitud pot prendre moltes formes, i
sovint un reconeix amb gran dolor que els
refugiats viuen realment vides al límit. Ahir els africans eren emmanillats,
esclavitzats i enduts cap a Les Amèriques. Avui, la terrible injustícia
estructural sobre la que se sustenta l’opulència occidental, força a milions
d’africans a fugir de les seves terres. El més deshumanitzador al camp de
refugiats probablement és l’experiència de ser lluny de la terra i dels éssers
estimats,... sense massa perspectives de poder algun dia tornar a casa.
En aquest context, la meva presència vol i
desitja ser un bàlsam, una carícia suau, una abraçada fraternal, una paraula
amable,... a l’estil del de Cal Claver.
En situacions d’extrema pobresa,
postració i radical indigència,... un
somriure, una abraçada, un gest d’amor són potser el millor – i sovint l’únic -
testimoni creïble de l’amor de Déu, el Déu dels pobres que Jesús ens
revelà (Mt 25: 31-46).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada