dimarts, 19 de març de 2013

GUERRES, PETROLI I L'ESGLÉSIA


19 de març de 2013 
Avui fa 10 anys que els EUA (+ Gran Bretanya i España) va decidir unilateralment – i sense cap suport de Nacions Unides – ocupar militarment l’Irak. Va ser una invasió il·legal en tota regla. 

Un mes abans, el 15 de Febrer, a Barcelona molts de nosaltres havíem sortit al carrer en una manifestació massiva per dir: No a la guerra. En va. Els poderosos van decidir que el control dels recursos naturals (petroli) era l’únic que comptava. Deu anys després, el nombre de víctimes civils ja ascendeix a més de 111.000 persones (més dades aquí). 


Amb aquests antecedents, veig amb paüra i desconcert com a la regió on visc, Turkana, al nord oest de Kènia (on viuen els refugiats i les comunitats autòctones semi-nòmades) s’han descobert jaciments de petroli. El govern ja ha repartit sense massa escrúpols una bona part de la regió en concessions a grans multinacionals. 

Dona Turkana - foto: Eric Lafforgue
La història recent ens ha donat prou exemples de com l’explotació de recursos naturals té un impacte nefast en les poblacions locals, en l’economia local, en l’entorn, i fins i tot sovint atia conflictes armats i provoca desplaçaments forçats (per saber més de Turkana i el possible impacte de l'extracció de petroli).

I ja que tothom aquests dies parla de l’Església, potser a algú li sorprendrà saber que la diòcesi d’aquí ha arribat a un acord amb una de les grans petrolieres (Tullow). L’acord és part del pla de Responsabilitat Social Corporativa de Tullow, però dit clar i català, consisteix en: "et dono les engrunes per pagar uns quants centenars de beques d’estudiants de la diòcesi i així jo ja puc dir a tothom que sóc una empresa socialment responsable."

L’Ésglésia local, amb un recorregut força admirable al servei a les comunitats indígenes sembla que s'ha venut per un plat de llenties (Gn 25, 24-34). L'única institució una mica creïble que podia ser una veu d’alerta, una veu profètica davant els abusos i les injustícies de les grans corporacions, ha estat molt hàbilment silenciada.

Tan de bo el bisbe local d’aquí s'adonés del valor les paraules del nou bisbe de Roma, Francesc, que va dir ahir: “com desitjaria una Església pobre i dels pobres.”

1 comentari:

Hugo Fauzi ha dit...

En lugar de que los recursos del suelo traigan beneficios a quienes lo habitan trae desgracias. Ojalá se tuerza a un buen camino. Saludos Pau.