dissabte, 16 de febrer de 2013

QUARESMA: EL PAPA I UNS TESTIMONIS INCÒMODES

Florensky - Hillesum - Day

Dilluns passat, la narració de la creació (Gènesi capítol 1) era la primera lectura suggerida per la litúrgia. En aquest mite fundacional, Déu crea fent espai, obrint els cels, les aigües, ... tot els seus moviments són espacials, fer lloc, obrint, separant les aigües de dalt de les de baix per permetre la vida,... Coincidència, aquell mateix dia, Benet XVI, amb un gest audaç renunciava, és a dir, feia lloc, deixava pas a algú més jove, amb més energia i fortalesa per a ser el bisbe de Roma.

Dos dies després, Dimecres de cendra, el mateix Benet XVI mostrava perquè i per a qui cal fer espai. Sorprenentment, durant la seva audiència (text complert aquí) tot comentant l’evangeli del Diumenge (les temptacions de Jesús), el Papa va oferir com a testimonis 3 personatges marginals, excèntrics, desconeguts per molts. No va citar la Mare Teresa de Calcuta, Joan Pau II, o Escrivà de Balaguer (recentment elevats als altars), el que hagués estat més que previsible. Tampoc va citar, per exemple, el bisbe Romero, Joan XXIII, o Marcel Légaut, testimonis una mica més incòmodes per a l’status quo

Benet XVI va anar MOLT més enllà, va trencar motlles i barreres al citar Pavel Florensky, Etty Hillesum i Dorothy Day. Però qui són aquests personatges exemplars que, en aquests temps d’incerteses, el Papa vol que seguim?

Pavel Florensky, un científic agnòstic rus que es convertí a l’església Ortodoxa. Es casà i poc després va ser ordenat capellà. Treballà per l'aparell de l'estat Rus, fins que el mateix règim soviètic l'acusà d'agitador. Fou condemnat a anys de treballs forçosos i finalment executat.

Etty Hillesum, una jove holandesa, jueva anihilada pel règim Nazi a Auschwitz. El seu diari personal és esfereïdor, per la fondària, la sensibilitat, la fe i la passió d’aquesta noia envoltada de dolor i mort.

Dorothy Day, una dona amb una joventut tumultuosa, molt implicada als moviments anarquistes i les lluites socials de la primera meitat del s. XX als EUA. Lentament, va anar copsant la força de l’evangeli tot integrant la passió per construir el Regne de justícia a la fe profunda en l’acció de Déu en la història. Per a ella compartir vida en comunitat amb els més desfavorits va esdevenir essencial. 

Un científic cristià ortodox, una jueva assassinada pel Nazisme, i una lluitadora social incansable (que per cert, durant la seva joventut va avortar). Un home (monjo), i dues dones (laiques). Cap d’ells part de l’Església oficial. Cap d’elles membre de la jerarquia. Cap d’ells ben acceptat al seu moment. Amb accions i excessos moralment reprovables segons tots els manuals i catecismes. 

Benet XVI ha estat molt agosarat al proposar-nos aquests tres testimonis de fe. El Papa ens els presenta com a testimonis de conversió radical, de persones transfigurades. En les seves vides “la gràcia de Déu actua i fa meravelles”. Les tres, són persones en camí, en recerca, a les palpentes, profundament implicats i en diàleg amb el seu entorn.

Al renunciar al seu càrrec de pontífex (literalment el que construeix ponts, lligams, relacions), el Papa vol fer espai a aquests testimonis, imaginant així una comunitat de seguidors de Jesús on ningú hi és exclòs, on tot home i dona de bona voluntat hi és benvingut. Per cert, ben bé a l’altra extrem dels insistents esforços de molts eclesiàstics que intenten tancar l’aixeta, fer de l’Església un club reduït, ranci, esquifit, d’uns pocs que es consideren “bons Catòlics practicants”. 

Proposant Pavel Florensky, Benet XVI recupera la tradició més oberta del moviment ecumènic que el Concili Vaticà Segon impulsà. Escollint Etty Hillesum, Benet XVI vol que abracem la humanitat sencera, especialment aquell que pateix, i que esdevinguem “un bàlsam per a totes ferides”. Reconeixent Dorothy Day, Benet XVI ens recorda que viure en comunitat i estar al servei dels pobres i oprimits és més evangèlic que l’estricta observança de les lleis morals.

La decisió de Benet XVI de renunciar va ser una notícia inesperada. Les pistes que ell mateix ens dóna per interpretar-la encara són més insospitades i obren nous horitzons.

P.S.: Des d’aquest continent oblidat des d’on escric, desitjo que el proper Papa encara vagi més lluny i no només proposi testimonis vinguts del nord, sinó també persones com Vandana Shiva, Aung San Suu Kyi, Wangari Maathai i tants d’altres que ens inspiren i ens encoratgen.

Shiva - Suu Kyi - Maathai


3 comentaris:

Josep Barba ha dit...

Generalment ens acostumen a arribar les notícies més polèmiques i morboses del Vaticà. Però amb aquesta homilia de Dimecres de Cendra el Sant Pare basteix ponts d'autenticitat i comunió.
Realment parla d'uns referents poc convencionals.
Moltes gràcies per aquest post.

Kakuma ha dit...

Josep,

En aquests moments, més que mai necessitem pontífexs,
etimològicament: aquells que construeixin ponts,
lligams, aquells que ajuden a relligar centre i perifèria,
dretes i esquerres, amics i enemics.

Doncs de fet la realitat és no-dual,
som nosaltres que ens entestem a separar i dividir.

Una abraçada

Miguel Ángel ha dit...

Gracias por este post. Ha sido para mí como un soplo de aire fresco.