Florensky - Hillesum - Day |
Dilluns passat, la narració de la creació (Gènesi capítol 1) era la primera lectura suggerida
per la litúrgia. En aquest
mite fundacional, Déu crea fent espai, obrint els cels, les aigües, ... tot els
seus moviments són espacials, fer lloc, obrint, separant les aigües de dalt de
les de baix per permetre la vida,... Coincidència, aquell mateix dia, Benet XVI,
amb un gest audaç renunciava, és a dir, feia lloc, deixava pas a algú més jove, amb
més energia i fortalesa per a ser el bisbe de Roma.
Dos dies després, Dimecres de cendra, el
mateix Benet XVI mostrava perquè i per a qui cal fer espai. Sorprenentment, durant
la seva audiència (text complert aquí) tot comentant l’evangeli del Diumenge (les temptacions de Jesús), el Papa va oferir com a testimonis 3 personatges marginals, excèntrics,
desconeguts per molts. No va citar la Mare Teresa de Calcuta, Joan Pau II, o Escrivà de
Balaguer (recentment elevats als altars), el que hagués
estat més que previsible. Tampoc va citar, per exemple, el bisbe Romero, Joan XXIII, o Marcel
Légaut, testimonis una mica més incòmodes per a l’status quo.
Benet XVI va anar MOLT més enllà, va trencar
motlles i barreres al citar Pavel
Florensky, Etty Hillesum i Dorothy Day. Però qui són aquests personatges exemplars que, en
aquests temps d’incerteses, el Papa vol que seguim?
Pavel Florensky,
un científic agnòstic rus que es convertí a l’església Ortodoxa. Es casà i poc després va ser ordenat capellà. Treballà per l'aparell de l'estat Rus, fins que el mateix règim soviètic l'acusà d'agitador. Fou condemnat a anys de treballs forçosos i finalment executat.
Etty Hillesum, una
jove holandesa, jueva anihilada pel règim Nazi a Auschwitz. El seu diari
personal és esfereïdor, per la fondària, la sensibilitat, la fe i la passió d’aquesta
noia envoltada de dolor i mort.
Dorothy Day, una
dona amb una joventut tumultuosa, molt implicada als moviments anarquistes i
les lluites socials de la primera meitat del s. XX als EUA. Lentament, va anar
copsant la força de l’evangeli tot integrant la passió per construir el Regne
de justícia a la fe profunda en l’acció de Déu en la història. Per a ella compartir vida en
comunitat amb els més desfavorits va esdevenir essencial.
Un científic cristià ortodox, una jueva assassinada pel
Nazisme, i una lluitadora social incansable (que per cert, durant la seva
joventut va avortar). Un home (monjo), i dues dones (laiques). Cap d’ells part
de l’Església oficial. Cap d’elles membre de la jerarquia. Cap d’ells ben
acceptat al seu moment. Amb accions i excessos moralment reprovables segons
tots els manuals i catecismes.
Benet XVI ha estat molt agosarat al proposar-nos
aquests tres testimonis de fe. El Papa ens els presenta com a testimonis de
conversió radical, de persones transfigurades. En les seves vides “la gràcia de
Déu actua i fa meravelles”. Les tres, són persones en camí, en recerca, a les palpentes, profundament implicats i en diàleg amb el seu entorn.
Al renunciar al seu càrrec de pontífex
(literalment el que construeix ponts, lligams, relacions), el Papa vol fer espai a
aquests testimonis, imaginant així una comunitat de seguidors de Jesús on ningú
hi és exclòs, on tot home i dona de bona voluntat hi és benvingut. Per cert, ben bé a l’altra
extrem dels insistents esforços de molts eclesiàstics que intenten tancar l’aixeta, fer de l’Església
un club reduït, ranci, esquifit, d’uns pocs que es consideren “bons Catòlics practicants”.
Proposant Pavel Florensky, Benet XVI recupera
la tradició més oberta del moviment ecumènic que el Concili Vaticà Segon impulsà. Escollint
Etty Hillesum, Benet XVI vol que abracem la humanitat sencera, especialment
aquell que pateix, i que esdevinguem “un bàlsam per a totes ferides”. Reconeixent
Dorothy Day, Benet XVI ens recorda que viure en comunitat i estar al servei
dels pobres i oprimits és més evangèlic que l’estricta observança de les lleis
morals.
La decisió de Benet XVI de renunciar va ser
una notícia inesperada. Les pistes que ell mateix ens dóna per interpretar-la
encara són més insospitades i obren nous horitzons.
P.S.: Des d’aquest continent oblidat des d’on
escric, desitjo que el proper Papa encara vagi més lluny i no només proposi
testimonis vinguts del nord, sinó també persones com Vandana Shiva, Aung San Suu Kyi, Wangari Maathai i tants d’altres
que ens inspiren i ens encoratgen.
Shiva - Suu Kyi - Maathai |
3 comentaris:
Generalment ens acostumen a arribar les notícies més polèmiques i morboses del Vaticà. Però amb aquesta homilia de Dimecres de Cendra el Sant Pare basteix ponts d'autenticitat i comunió.
Realment parla d'uns referents poc convencionals.
Moltes gràcies per aquest post.
Josep,
En aquests moments, més que mai necessitem pontífexs,
etimològicament: aquells que construeixin ponts,
lligams, aquells que ajuden a relligar centre i perifèria,
dretes i esquerres, amics i enemics.
Doncs de fet la realitat és no-dual,
som nosaltres que ens entestem a separar i dividir.
Una abraçada
Gracias por este post. Ha sido para mí como un soplo de aire fresco.
Publica un comentari a l'entrada