MA LORPU
40 anys, Kpademai town, Voinjama district, Lofa
Na Lorpu és una de les persones més actives del seu poble. Quan JRS es va presentar a Kpademai per endegar alguns projectes, ella va ser escollida pels seus com a portaveu de la comunitat. Juntament amb en Seigbeh, gestionen els projectes que JRS té a Kpademai. Vem començar amb el mobiliari escolar, després la renovació de l'escola i ara estem enredats fent cases per 23 vulnerables. Rebre materials de construcció, assegurar-se que els tècnics (paletes i fusters) fan una bona feina, rebre els pagaments pels tècnics, ... això i més.
Ja heu vist Kpademai aquí i aquí.
El seu marit, en David Kpoto, és un enfermer d'aquells de tota la vida. Ja abans de la guerra treballava de valent en una de les clíniques de la regió. Molt sovint visitava els malalts a casa. Tothom el recorda. L'any 2003 va tenir un "yuyu", i va quedar mig-paralitzat. No pot caminar sol, tremola 24h i ja no pot treballar d'enfermer ajudant els seus germans. Quan me'l trobo i m'explica tot el que podia fer abans i com de sobte es va trobar impedit,...
(Lorpu/Kpademai-Lofa/Nicolás Dorronsoro/JRS)
40 anys, Kpademai town, Voinjama district, Lofa
Na Lorpu és una de les persones més actives del seu poble. Quan JRS es va presentar a Kpademai per endegar alguns projectes, ella va ser escollida pels seus com a portaveu de la comunitat. Juntament amb en Seigbeh, gestionen els projectes que JRS té a Kpademai. Vem començar amb el mobiliari escolar, després la renovació de l'escola i ara estem enredats fent cases per 23 vulnerables. Rebre materials de construcció, assegurar-se que els tècnics (paletes i fusters) fan una bona feina, rebre els pagaments pels tècnics, ... això i més.
Ja heu vist Kpademai aquí i aquí.
El seu marit, en David Kpoto, és un enfermer d'aquells de tota la vida. Ja abans de la guerra treballava de valent en una de les clíniques de la regió. Molt sovint visitava els malalts a casa. Tothom el recorda. L'any 2003 va tenir un "yuyu", i va quedar mig-paralitzat. No pot caminar sol, tremola 24h i ja no pot treballar d'enfermer ajudant els seus germans. Quan me'l trobo i m'explica tot el que podia fer abans i com de sobte es va trobar impedit,...
sorgeix dins meu ...ràbia, dolor, compassió, perquè?...
La seva dona se'n fa càrrec amb un amor i una tendresa que les paraules tampoc poden copsar.(Lorpu/Kpademai-Lofa/Nicolás Dorronsoro/JRS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada