Avui l'últim dia de la meva estada a Lofa.
Avui El Magazine publica una entrevista que vaig enviar fa més de dos mesos.
Casualitat?
Demà amb el cotxe, tot recorrent els 400 Km que em separen de la capital, aniré dient adéu a cada racó, a cada arbre, a cada persona anònima mirant des de la vora del camí.
Diré adéu també a dos anys EXTRAORDINARIS. DESCONCERTANTS.
Potser d'aquí un temps seré capaç de posar paraula al viscut aquests dos anys.
Potser visitar Costa de Marfil, Nigèria i Txad abans de tornar a Barcelona em donarà algunes claus per explicar i explicar-me quina tranformació interior s'ha esdevingut durant aquest temps. O potser hi afegirà més confusió.
Però de fet, Perquè sempre vull entendre? Perquè sempre vull posar etiquetes? "Noche oscura del alma", germana foscor, companya perplexitat, veniu i feu estada en mi. Quantes menys respostes, millor. N'estic cert.
((Des d'aquest racó de món m'uneixo a una celebració ben especial que s'està esdevenint en una petita ermita perduda en un mar de blocs de formigó. Roger i Eloi, que la ordenació de diaques, sigui un nou pas vers el Misteri de l'Amor))
Avui El Magazine publica una entrevista que vaig enviar fa més de dos mesos.
Casualitat?
Demà amb el cotxe, tot recorrent els 400 Km que em separen de la capital, aniré dient adéu a cada racó, a cada arbre, a cada persona anònima mirant des de la vora del camí.
Diré adéu també a dos anys EXTRAORDINARIS. DESCONCERTANTS.
Potser d'aquí un temps seré capaç de posar paraula al viscut aquests dos anys.
Potser visitar Costa de Marfil, Nigèria i Txad abans de tornar a Barcelona em donarà algunes claus per explicar i explicar-me quina tranformació interior s'ha esdevingut durant aquest temps. O potser hi afegirà més confusió.
Però de fet, Perquè sempre vull entendre? Perquè sempre vull posar etiquetes? "Noche oscura del alma", germana foscor, companya perplexitat, veniu i feu estada en mi. Quantes menys respostes, millor. N'estic cert.
((Des d'aquest racó de món m'uneixo a una celebració ben especial que s'està esdevenint en una petita ermita perduda en un mar de blocs de formigó. Roger i Eloi, que la ordenació de diaques, sigui un nou pas vers el Misteri de l'Amor))
4 comentaris:
Pau!
marxes de Lofa, però no marxes de la Vida. És bonica, oi? i més avui, amb aquell parell ordenant-se envoltats de "parroquians"... t'hem trobat a faltar. Com durant la paskua, l'Aplec,...
Marxes de Lofa, però no marxis del bloc. Aquí en som alguns que, malgrat no escrivim gaire, el que dius ens ajuda i ens fa senitr "conectats" al món. És trist però real!
gràcies!
No tot té un per què, moltes coses són perquè són, com el jugar, el florir, el...
Sempre l'encertes!!! gràcies per la dedicatòria al peu del post, és molt maca. L'ordenació va ser molt maca, molt familiar.
Ah!, i tb està molt bé la nota del Magazzine.
Aquesta nit acabo el darrer treball de teologia, espero!
a reveure!
Roger.
Ai pauet!!!
recorda que a Déu sovint només li veiem les esquenes, quan ja ha passat (teofania de Moisès a l'Horeb en diuen). Dóna temps al temps (i als estudis que t'esperen) i encara trobaràs que Libèria ha arrelat dins teu i potser trobaràs també noves formes per ser-hi fidel, per expresar el que has visut, per comunicar el que ara entens com una nit fosca. A més familiaritat amb Déu... més "en pilotes" estem. Ja ho saps, no t'explico res de nou. Això vaig sentir el dia de l'ordenació (m'afegeixo a lo del Roger, és a dir: gràcies!)
una abraçada
Hola Pau,
nunca leo el Magazine, pero de una forma casual cayó en mis manos el domingo y ociosamente lo ojeé hasta que... ZAS me encontré tu foto, el artículo. ¡Se lo enseñé a mis hermanos y amigos! Me ilusionó mogollón verte por ahí. Recé por ti por la misión allí.
¡Todo sea para su mayor gloria!
Gracias por su testimonio,
Dani
Publica un comentari a l'entrada