dijous, 25 de setembre del 2014

SOMRIURES - KEEP SMILING


Infants al camp de refugiats de Doro, Maban, Upper Nile, Sudan del Sur / Children in Doro refugee camp
CAT
Diuen que "una imatge val més que mil paraules,"
doncs jo, tot recordant el moment màgic que capta la imatge de fa 2 dies, us en deixo una i reformulo la dita:

"17 somriures 
valen més que mil sermons
i més en temps de guerra"

ENG
Nothing, not even war and conflict, can stop children from smiling. Maybe that´s why Jesus told us that we should be like children ! That may be why the Pope wrote about the Joy of the Gospel, so obvious and clear to the little ones but a quandary for us, grown ups (Mt 11, 25)

divendres, 19 de setembre del 2014

OUT OF SIGHT, OUT ... - OJOS QUE NO VEN, CORAZÓN...

ENG
Inés´s article offers food for thought for those who wish to live near the poor and excluded. I have found very relevant Raimon Panikkar´s citation:
"Security is to be found in strength (political, physical, economic, military...), certainty in an epistemological necessity, but trust in human nature. The search for the first is driven by our fears, the second by our doubts and the third by our faith."
Full article:
http://en.jrs.net/Assignment_Detail?TN=DTN-20140213080717

CAS
El siguiente artículo de Inés es un testimonio impresionante de fe y compromiso en tiempos difíciles. Especialmente iluminadora la cita de mi querido Raimon Panikkar:
"La seguridad se halla en la fuerza (política, física, económica, militar...); la certeza, en una necesidad epistemológica; la confianza, en la naturaleza humana. La búsqueda de la primera está motivada por nuestros miedos, la de la segunda por nuestras dudas y la de la tercera por nuestra fe".
Artículo completo:
http://es.jrs.net/terreno_detalle?TN=DTN-20140213080717

diumenge, 14 de setembre del 2014

14 YEARS - CATORZE ANYS

Today´s sunset - la posta de sol d´avui
ENG
Today, 14th Septeber 2014, I recall that fourteen years ago I entered the novitiate of the Society of Jesus (Jesuits).  Some time ago, looking back I wrote:

"All these years have been a real blessing. I would not be able to find a better way to describe my life as a Jesuit than to call it a time of blessing upon blessing. During this time, the river of life has offered me a great variety of experiences. Quiet and serene pools, joyful waterfalls, passionate sections when the river seemed to have a brutal force, unexpected dams that blocked the natural course of water and never ending meanders.

Today, I welcome all. All has been good. All is grace. But if it has been so is not because of my effort, my perseverance, my fidelity or my insistence but rather only because God of goodness has been present throughout."

Being in Maban a remote corner of the world, accompanied by one of my best friends, Álvar, Sánchez SJ, I feel once more showered by untold blessings.

CAT
Avui, 14 de Setembre de 2014, fa 14 anys que arribava al noviciat del Jesuïtes a Saragossa. Fa un temps, tot mirant enrere, escrivia:

“Tots aquests anys com a jesuïta han estat una autèntica benedicció. Aquest bé podria ser el resum del meu itinerari vital dins la Companyia de Jesús. El riu de la vida durant tot aquest temps ha estat ben variat. Trams serens, altres amb salts d’aigua alegres, estones on el riu semblava tenir una força i passió desbocada, represes inesperades que impedien el curs natural de l’aigua, llargs meandres d’allò més avorrits,...

Avui tot, tot ho acullo. Tot és gràcia, tot ha estat bé. I si ha estat així no és pas pels meus mèrits, ni la meva perseverança, fidelitat o insistència. Ha estat únicament el Bon Déu qui no ha deixat de fer-se present, de mostrar-se propici, d’oferir-me el consol i la promesa de que la convocació rebuda no és ni una mala passada, ni un do estèril.” 

Poder celebrar la vida des de Maban, en aquest marge de la història, amb l'Àlvar Sánchez SJ, continua essent un immens immerescut regal.

diumenge, 7 de setembre del 2014

BACK IN MABAN - JA TORNEM A SER A MABAN

ENG
After four full long weeks away, we are back in Maban. The situation is calm, though the root causes have not really been addressed, but this is South Sudan a country (at least its leaders) that seems to have gone nuts. The baobab tree next to our compound is, as usual, imperturbable. I should learn from it. 


Thank you all for the birthday notes

CAT
Un mes sencer fora. El dijous vam tornar. La situació aquí és tranquil·la, però el país s'aguanta amb pinces, és un desastre i no sembla que la cosa hagui de millorar massa. El baobab ens ha rebut impertubable i seré, com sempre. N'haig d'aprendre d'ell. 


Moltes gràcies a tots per les felicitacions d'aniversari

Picture taken on Saturday August 6, a rainy day. Foto d'ahir dissabte 6 d'agost, pluguim.

dijous, 28 d’agost del 2014

Serie de artículos sobre SUDÁN DEL SUR

Para los que no conocen mucho el contexto de Sudán del Sur, las causas del conflicto actual, las consecuencias en la vida de la gente, estos artículos del periodista Xavier Aldekoa en La Vanguardia son una buena fuente de información. Los dos primeros, un tanto demasiado tremendistas, pero es que el horno no está para bollos.

24 Agosto.
Guerra y hambruna. Paren esta guerra ya:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140824/54414314768/hambre-miedo.html
 
25 Agosto.
Sobrevivir a duras penas:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140825/54414341669/perdidos-nilo.html

26 Agosto.
De como la sonrisa de una niña se burla del caos más absurdo:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140826/54414361294/pequena-reina-shilluk.html

27 Agosto.
El valor de la educación incluso en tiempos de guerra. La valentía de las mujeres:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140827/54414395963/de-ellas-depende-el-futuro.html

28 Agosto.
Sobre lo costoso y difícil que es distribuir ayuda humanitaria en Sudán del Sur:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140828/54414426543/suenos-aire.html

Un saludo desde Rumbek, una zona bastante tranquila de este país.
Esperando poder volver a Maban en breve.

diumenge, 24 d’agost del 2014

ACCOMPANIMENT means BEING THERE - ACOMPANYAR és ROMANDRE


ENG
Echoes of the past times in Kakuma refugee camp:

“Accompaniment means being there with the refugees and trying as much as possible to build up a relationship or friendship,”

“The refugees are the ones who tell you, ‘We are grateful that you are here, that you don’t look at the time when you come visit our homes, that you bless our houses, that you baptize your children, that you reach out to everybody, that you walk in the camp or use your bicycle to go from the residence to the educational center.’ I think accompaniment is about that opportunity, reaching out, leaving your comfort zone, and exposing yourself.”

“The kids are the ones who keep hope alive,” said Fr. Vidal. “They’ve gone through so much,  and when they feel safe enough, they start opening up — they start being kids again — and it’s beautiful to see that despite all the challenges they’ve gone through, they are able to enjoy life, to learn and to spread joy around them.” 

You can find the full article about my time in Kakuma here:
http://jesuits.org/news-detail?TN=NEWS-20140820092309

I highly recommend you reading slowly the recent JRS´ publication on the same entitled SIDE BY SIDE: https://www.jrs.net/assets/Publications/File/SideBySide.pdf
 
CAT
Ressons del temps passats al camp de refugiats de Kakuma:

"Acompanyament significa romandre amb els refugiats i intentar construir una relació, una amistat"

"Els refugiats són els que et dieu: 'Estem agraïts que siguis aquí, que no mires el rellotge quan vens a visitar-nos a casa nostra, que beneeixes les nostres cases, que bateges les nostres criatures, que t'acostes a tothom, que camines pel camp o fas servir la bicicleta per anar de casa al centre educatiu.' Crec que l'acompanyament és l'oportunitat d'atansar-se, abandonant la teva zona de confort, tot exposant-te."

"Els infants són els que mantenen l'esperança viva. Han sofert tant,... però quan se senten segurs comencen a obrir el cor, tornen a ser infants altra cop. És bonic veure com malgrat totes les dificultats viscudes els infants són capaços de gaudir de la vida, aprendre i escampar alegria arreu."

dilluns, 18 d’agost del 2014

ARRENCA A CÓRRER - Article en Català

Gràcies als amics de catalunyareligio.cat, l'article sobre la situació a Maban, Sudan de Sud, que va aparèixer en Anglès i en Castellà, el podeu trobar en Català aquí:

http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/60922
(Avís: Si vols seguir passant unes vacances d'agost "sense preocupacions ni complicacions" no el llegeixis)

dijous, 14 d’agost del 2014

OUT OF MABAN

ENG>
Things in Maban got pretty bad and we had to leave for a while.
See here a personal account of the events of last week:
http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20140813095717

We hope to be able to return to Maban soon.


CAS>
Las cosas se pusieron feas en Maban y hubo que marcharse, hasta nuevo aviso.
Aquí un artículo que he escrito contando un poco la experiencia:
http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20140813095717

Esperamos poder volver pronto.

dimarts, 29 de juliol del 2014

NEW PLACE, NEW PEOPLE, NEW STORIES

ENGL>
Two weeks ago we (me and Àlvar, another Catalan Jesuit) arrived in Maban County, Upper Nile, a remote part of South Sudan, not far from the border with Sudan and even Ethiopia. Lots to discover ! JRS team has already been on the ground for a year now.

CAT>
Ara ja fa dues setmanes vem arribar amb l'Àlvar (també jesuïta català) a Maban, Upper Nile, al nord est del país més jove del món, el Sud Sudan. L'equip del JRS hi porta un any, nosaltres encara hem d'aprendre molt del lloc i de la gent.

Information on South Sudan
Humanitarian: OCHA
Local media: Radio Tamajuz

Sunset from our compound - posta de sol des de casa

dijous, 3 de juliol del 2014

2 ANYS DE CAPELLÀ - 2 YEARS

CAT> El passat dilluns dia 30 de Juny va fer 2 anys de l'ordenació de capellà. Amb els refugiats a Kakuma camp (Kenya) he après el valor de l'estar, d'una presència discreta però constant. Gràcies Bon Déu. No hi ha altre camí que el de la compassió i la tendresa radical, total, sense reserves.

ENG> Last Monday, June 30, I celebrated 2 years of my priestly ordination. It has been a real blessing to learn with the refugees in Kakuma refugee camp (Kenya) how to try to be a compassionate and tender messenger of Jesus.


New arrivals area in Kakuma refugee camp-JPDávila
These days I am rereading Etty Hillesum's diary. I feel deeply moved by the words of this courageous woman who saw it all but remained enamoured of life:

"With the passing of people, 
I feel a growing need to speak to You alone. 
I love people so terribly, 
because in every human being I love something of You. 
And I seek You everywhere in them 
and often do find something of You."

Below a few pictures of the beautiful farewell the 3 chapels in Kakuma refugee camp (Kenya) organized last May. 



Thank you Joan for your friendship


I was co opted to be part of the drama and had to improvise

André, Canadian Jesuit who came for a few weeks to Kakuma

Cutting the goodbye cake with Rebecca, Christine and Eveline
Feeding one another, what a wonderful tradition

dissabte, 7 de juny del 2014

GOODBYE KAKUMA - amb el cor ple de noms

ENG - My time in Kakuma refugee camp has come to an end. I have been asked to move to South Sudan for a new mission with JRS. I am deeply grateful and indebted to all the refugees with whom I have journeyed during this time.

El meu temps a Kakuma s'ha acabat. Amb el cor ple de noms i descalç sobre la terra vermella (Casaldàliga) em preparo per anar cap a Sud Sudan a seguir amb la feina del JRS. Reconec amb profund agraïment tot el que he après tot caminant de la mà dels refugiats.

Al final del camí em diran:
Has viscut?  Has estimat?
I jo, sense dir res,
Obriré el meu cor ple de noms.


Tot recordant el temps a Kakuma, publico aquí algunes fotos de les celebracions de la passada Setmana Santa a Kakuma.



Holy Thursday - Dijous Sant

Holy Thursday - Dijous Sant

Good Friday-Via Crucis - Divendres Sant

 Easter Vigil - Vigilia Pasqual
 Easter Vigil - Vigilia Pasqual


dijous, 24 d’abril del 2014

Periodisme local-TURKANES i REFUGIATS units

Un article publicat no fa massa, sobre un esdeveniment a Kakuma ben especial.

Sovint, la relació entre la població refugiada i la comunitat local que els acull és ben difícil. Però a voltes la vida ens ofereix brins d'esperança.

Fa dos mesos hi va haver un casament ben especial a l'Església Ortodoxa Etíop d'una parella (ell diaca,camí de ser ordenat capellà) de Turkanes, el poble autòcton d'aquí. Un goig poder participar-ne.

Un bon amic va escriure un article sobre l'esdeveniment:
http://kanere.org/2014/03/12/turkana-wedding-ceremony/

Els refugiats porten 22 anys a Kakuma i han portat tradicions culturals i religioses d'altres contrades que acaben arrelant aquí entre el poble Turkana.

De fet, la publicació on-line kanere és l'únic exemple d'un mitjà de comunicació de qualitat totalment independent, que aborda les qüestions més candents de la vida al camp de refugiats de Kakuma. Val la pena seguir-la. La llibertat de premsa també és possible en un camp de refugiats. L'editor, un refugiat polític, estudiant de periodisme, amb qui ens hem fet bons amics.

http://kanere.org/

http://kanere.org/





dissabte, 19 d’abril del 2014

Només per a incondicionals

xerrada íntegra a CiJ, el dijous 10 d'abril de 2014:





 o aquí

Gràcies a tots els que veu ser-hi.

divendres, 11 d’abril del 2014

GRÀCIES PEL SUPORT

Infants recen arribats del Sud Sudan al camp de refugiats de Kakuma / A. Plaza- JRS
Molt d'agraïment per ahir al vespre. La xerrada a Barcelona (Cristianisme i Justícia) va ser un moment molt especial. Poder compartir amb molts de vosaltres la meva passió va ser un gran regal.

Gràcies a tots els que veu poder venir, i a tots els que d'una manera o una altra em recolzeu. Gràcies per la vostra generositat !

Pels que no veu poder venir, aquí hi teniu un vídeo breu (5 min), d'una entrevista que em van fer la setmana passada:




http://www.catalunyareligio.cat/articles/55774



diumenge, 23 de febrer del 2014

Espai Sagrat 24 i 25 Febrer 2014


Dilluns 24 i Dimarts 25 podeu trobar uns breus comentaris a l'evangeli del dia.

http://www.espaisagrat.org

Dilluns 24,
Marc 9, 14-29
comentari:  El Déu que Jesús proclama és el Déu de la vida plena, desposseïda d'esperits malignes.

Dimarts 25, 
Marc 9, 30-37
comentari: com exercir l'autoritat a l'estil de Jesús.

Bona setmana

divendres, 4 d’octubre del 2013

LAMPEDUSA - O LA GLOBALITZACIÓ DE L'INDIFERÈNCIA



Des de Kakuma, on milers de refugiats de Somalia, Etiòpia, Eritrea, ... sobreviuen ... m'indigno davant la tragèdia en aigues mediterrànies de germans i germanes nostres.

Europa no pot tancar els ulls i les orelles al clam dels pobres. L'Europa tancada en sí mateixa, l'Europa fortalesa, la que denega l'entrada als que cercen asil, provoca que desenes milers de persones arrisquin les seves vides, paguin massa diners a màfies inhumanes i s'embarquin en viatges absurds i impossibles.
Europa és culpable

Recordo les paraules del Papa Francesc en ocasió de la seva visita a Lampedusa ara fa uns mesos: 

"¿Quién de nosotros ha llorado por la muerte de estos hermanos y hermanas, de todos aquellos que viajaban sobre las barcas, por las jóvenes madres que llevaban a sus hijos, por estos hombres que buscaban cualquier cosa para mantener a sus familias? Somos una sociedad que ha olvidado la experiencia del llanto. La ilusión por lo insignificante, por lo provisional, nos lleva hacia la indiferencia hacia los otros, nos lleva a la globalización de la indiferencia".

Prou dolor ! Prou indiferència !