A GLIMMER OF HOPE DESPITE FLOODS IN MABAN - INUNDACIONS I ESPERANÇA

ESP
"La gente vive al día; la celebran mientras pueden, conscientes de que la violencia, las inundaciones y el hambre pueden estar a la vuelta de la esquina. La gente invierte las pocas esperanzas y energías que les quedan en vivir cada día, aferrados a sus alegrías y tristezas"

- Ver más:
http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20141030064929#sthash.ySDVnR99.dpuf


ENG

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpu

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows,"

- See more at: 
http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

Bunj Catholic Church (built in the  80s) surrounded by water -
La Iglesia (construida en los 80s) rodeada por agua - A. Sánchez

"People live from day to day; they celebrate while they can, knowing violence, floods and famine may be just around the corner. People invest the little hope and energy they have left into living each day, embracing their joys and sorrows," - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

"Each visit is sacred; we enter into somebody else's life and witness his or her daily struggle to survive in very precarious conditions, but still their efforts to celebrate life in the midst of exile are inspiring.

Three weeks ago I met Mary*. Deaf and mute, the 20-year-old mother of four is also responsible for her two younger brothers on her own. She regularly collects firewood in the bush to make ends meet, a place where women are often attacked and sexually abused. Despite the challenges, she perseveres and greets me with a smile." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.NIj93NeL.dpuf

ENOn Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

On Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

On Monday, 27 October, JRS restarted the teacher-training programme for 150 refugees and locals working in four schools, three in the camps and one in Bunj town. The need for training is great, as an estimated 80 percent of teachers have not had the opportunity to finish primary school.

"This intensive course is aimed at building the capacity of those who can have the biggest impact in the society: teachers." - See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141030064929#sthash.0Z0isWOV.dpuf

IT NEVER RAINS BUT IT POURS - PLOU SOBRE MULLAT

CAT
Aquí no avancem. Fem passes enrera com els crancs.

Sembla que no n'hi havia prou amb...

... la guerra el Sudan, els bombardejos indiscriminats que des de 2011 han desplaçat desenes de milers de persones

... la guerra al Sudan del Sud que va recomençar are fa 10 mesos, que js s'ha cobrat desenes de milers de vides i ha convertit quasi 2 milions de Sud Sudanesos en desplaçats

... l'escassedat d'aliments que ha posat el país a l'abisme de la fam.

El Diumenge a la nit el riu Yabús que passa ben aprop d'aquí es va desbordar i ha inundat bona part del poble de Bunj i algunes zones dels camps de refugiats. Homes, dones, criatures amb les seves quatre coses al cap i apa a buscar un nou racó per passar la nit. Avui l'ACNUR ha repartit ajuda d'emergència a 5,000 persones, per intentar parar una mica el cop, però la feina ara comença.

Sembla increïble.

PLOU SOBRE MULLAT.

La nostra veïna es pregunta "on aniré ara?" Bunj town

  ENG
Not sure how to make sense of the events of this week.

The war in Sudan, the recent war in South Sudan that has already taken a very high toll, the looming famine,...and now... floods, right next to our door. Hard to believe.

Last Sunday night, Yabus river, which flows from Ethiopia into the Nile, rose rapidly and invaded Bunj town. Parts of the town have been seriously affected. Families have seen their homes overtaken by the water and are now sheltering with relatives or under the trees. UNHCR today managed to distribute some basic items to 5,000 individuals affected.

IT NEVER RAINS BUT IT POURS

Destroyed home at the outskirts of Bunj town, Maban

HUNGER - HAMBRE

SOUTH SUDAN and WORLD FOOD DAY
"If we wait to act until famine is officially declared, it could be too late to save tens of thousands of lives,"

- See more at: http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20141016022351#sthash.btmTdpai.dpuf

SUDÁN DEL SUR Y EL HAMBRE
"Si esperamos a que se declare la hambruna oficialmente para actuar, entonces ya podría ser demasiado tarde para salvar decenas de miles de vidas", 

- See more at: http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20141016022351#sthash.uaXafwoz.dpuf

MÉS CELEBRACIONS - COMBONI

Divendres 10 d'octubre va ser la festa en memòria de Daniel Comboni, el missioner pioner d’aquestes terres i de tota l’Àfrica (s. XIX). Un home afable, barbut i apassionat (digué “Àfrica o morir”). Algú que visqué la nit fosca com molts d'altres abans.

Festa de Sant Daniel Comboni, tot admirant el talent musical dels Sud Sudanesos, Bunj.

Grans i joves vingueren caminant de moltes de les capelles, algunes a més de 20 km de distància. Durant la celebració - marcada pel ball, el cant i la joia -  un dels catequistes refugiats ja gran (que sovint ha hagut d’escapar de les bombes del  govern de Khartum) va fer una reflexió molt punyent. Va venir a dir:

Avui celebrem la vida d’un home que va venir a l’Àfrica de molt lluny (Itàlia) i que ens va ensenyar la llum. Ens va alliberar de l’esclavitud, doncs al s. XIX els Àrabs ens venien per unes poques monedes de plata com si fóssim bestiar. Daniel Comboni ens va portar el missatge de Jesús, ens va retornar la llibertat i la dignitat.

Tot reflexionant en els motius que han forçat a més de 128,000 persones a refugiar-se en aquest racó de món per salvar la pell, recordo les històries dels refugiats explicant els bombardejos aeris indiscriminats que han patit. Bombargejos que mentre escric aquestes ratlles continuen a l’altra costat de la frontera a uns 50 km d'aquí.

El govern del Sudan fa servir els Antonov (uns avions de càrrega Ucraïnesos ben antics), hi carrega barrils metàl·lics de 200 litres plens d’explosius i ferralla i els tira sobre les viles, hospitals, mercats,… de les zones del Sudan controlades pels grups que s’oposen al govern (Blue Nile, Nuba Mountains, Darfur). De fet, fa uns dies ens van dir que a les nits els avions Antonov havien sobrevolat el poble de Bunj (creuant una frontera internacional com si res), vegeu el mapa adjunt:

 

El poble de Bunj és a baix a l'esquerra. Enough project, "Sudan´s bloody periphery"

 Ahir venuts com esclaus, avui bombardejats indiscriminadament. Mètodes diversos però la mateixa brutalitat, una injustícia difícil de creure, però ben real i terrible. La vida de Daniel Comboni ens recorda a l’Església d’avui el camí de la denúncia profètica, i l'estar al costat dels maltractats d’aquest món.

De nou repeteixo les paraules que vaig escriure ara fa una setmana:

Malgrat la lletjor del nostre món, la violència i “l’encara no”

és a les nostres mans viure la bellesa, l’amor, el “ja sí”

tot celebrant-ho en comunitat.

UN POBLE QUE CELEBRA

(Only in Catalan this time. You can translate this post using the sidebar)

Ahir a la nit, cap a les 5 del matí vàrem sentit cridòria, soroll i trets. Era una nit amb lluna espectacular. Ens vàrem despertar tot pensant que altre cop ens tocava córrer. 

Nit de lluna a Bunj, Maban

Però en escoltar millor vàrem poder reconèixer que eren crits d’alegria. Les dones cridaven, cantaven i picaven cassoles, els homes feien sonar els corns o tiraven trets a l’aire. En aquella hora matutina tot el poble de Bunj celebrava. Els Mabanesos celebren la collita. Cant, ball i menjar abundant (han matat el porc gras). 

La festa que va començar ahir és la més sonada de l’any, de fet, en marca el final i l’inici. Com la majoria de societats agràries, el pic de la collita marca un abans i un després. Cal celebrar-ho. En els mesos vinents els joves es podran casar i podrà haver-hi celebracions de tot tipus. Avui se celebra agraïdament a la terra els dons oferts, fins i tot en anys que la collita ha estat minsa, com aquest.

Al Març/Abril s’acabarà el període festiu i tocarà posar-se a treballar de valent, perquè si no la collita de l’any vinent no serà bona. Ni casaments, ni grans festes, tots a pencar i a racionar les poques reserves de melca (el cereal més típic aquí) que queden als rebosts.

Al mateix temps els musulmans (majoria aquí al poble i als camps) avui han començat tres dies de festa pel Eid Al-Adha, la festa musulmana del sacrifici (recordant la fe d’Abraham). Hem pogut anar a visitar una família musulmana de refugiats i ens han ofert un àpat exuberant, tots menjant de la mateixa plata. Un cop satisfets, tot seguint el so dels tambors, hem arribat sota un baobab on unes duescentes persones ballaven al so dels tambors. Vells, adults, joves, nens, homes i dones. TOTHOM hi és inclòs en aquesta festa.

 

Celebració del Eid Al-Ahda al camp de refugiats de Doro, Maban

La festa és una de les categories antropològiques més arrelades i esteses per tot el món. No hi ha vida humana sense aquests moments on el quotidià s’esquerda i apareix 

la joia, 

          l’excés, 

                      la desmesura,

                                            la gratuïtat.

Jesús inicià el seu transcòrrer en una festa de casament (Jn 2, 1-12) i diguè que el Regne del Déu s'assembla a una gran banquet on bons i dolents hi tenen cabuda (Mt 22, 1-10). La festa és viure en subjunctiu què dèia un teòleg Hispà des de terres gringes.[1] Només quan la realitat es viu com a realitzada (el “ja sí”) i al mateix temps com a promesa (“l’encara no”) tastem quelcom del que és ser humans.

Quan experimentem un amor total toquem el “ja som,” la plenitud del que estem cridats a ser. Ara bé, les discòrdies, el dolor, la violència brutal ens recorden que “encara no” vivim del tot aquesta plenitud. Vivim en un món preciós i alhora lleig a matar.  Sudan del Sud està en guerra, però aquest “encara no” tan absurd, aquesta lletjor, no impedeix que avui a Maban els camperols locals i els refugiats vivint a l’exili celebrin el “ja sí,” la bellesa de la vida i ho facin no com a individus sinó com a poble.

En canvi, en altres latituds sembla que les persones haguem oblidat el sentit del celebrar comunitari. El cap de setmana, les vacances o les ocasions assenyalades (que haurien de ser aquests espais de celebració i gratuïtat) sovint han esdevingut una tasca més que cal planificar, omplir, organitzar, ...

Fer, fer, fer.

Fer més

...més coses,

...més de pressa,

...més impacte,

...més resultats,

...més beneficis.

Correm el perill d’oblidar l’ésser, l’estar. Tothom corre, agafa el cotxe, viatja, té pressa per anar a un altre lloc,... però a fer-hi què? Potser simplement tot fugint d’un mateix, d’aquell silenci i aquella serenor que primer espanten però que amb el temps omplen de sentit les nostres vides.

Abans de tornar a l’Àfrica, un company jesuïta ja gran em deia: “Pau, ara jo m’ho miro tot amb perspectiva, i estic molt content de poder tenir temps per pregar, per estar,... no t’oblidis que el gran perill nostre és l’heretgia de l’activisme.”

A Maban, avui el poble celebra sense presses, i ho farà durant dies i mesos, perquè reconeixen que el do de la vida és un immens regal totalment immerescut que ningú s’ha guanyat a pols i que ningú no pot donar per suposat. 

Viure és un miracle quotidià.

Malgrat la lletjor del nostre món, la violència i “l’encara no”

és a les nostres mans viure la bellesa, l’amor, el “ja sí”

tot celebrant-ho en comunitat.

---

[1] Veure Roberto S. Goizueta, “Fiesta: Life in the Subjunctive,” in From the Heartof Our People: Latino/a Explorations in Catholic Systematic Theology, ed. Miguel H. Díaz and Orlando O. Espín (Maryknoll, N.Y: Orbis Books, 1999), 90–91;

SOMRIURES - KEEP SMILING

Infants al camp de refugiats de Doro, Maban, Upper Nile, Sudan del Sur / Children in Doro refugee camp

CAT
Diuen que "una imatge val més que mil paraules,"
doncs jo, tot recordant el moment màgic que capta la imatge de fa 2 dies, us en deixo una i reformulo la dita:

"17 somriures 

valen més que mil sermons

i més en temps de guerra"

ENG
Nothing, not even war and conflict, can stop children from smiling. Maybe that´s why Jesus told us that we should be like children ! That may be why the Pope wrote about the Joy of the Gospel, so obvious and clear to the little ones but a quandary for us, grown ups (Mt 11, 25)

OUT OF SIGHT, OUT ... - OJOS QUE NO VEN, CORAZÓN...

ENG
Inés´s article offers food for thought for those who wish to live near the poor and excluded. I have found very relevant Raimon Panikkar´s citation:

"Security is to be found in strength (political, physical, economic, military...), certainty in an epistemological necessity, but trust in human nature. The search for the first is driven by our fears, the second by our doubts and the third by our faith."

Full article:
http://en.jrs.net/Assignment_Detail?TN=DTN-20140213080717

CAS
El siguiente artículo de Inés es un testimonio impresionante de fe y compromiso en tiempos difíciles. Especialmente iluminadora la cita de mi querido Raimon Panikkar:

"La seguridad se halla en la fuerza (política, física, económica, militar...); la certeza, en una necesidad epistemológica; la confianza, en la naturaleza humana. La búsqueda de la primera está motivada por nuestros miedos, la de la segunda por nuestras dudas y la de la tercera por nuestra fe".

Artículo completo:
http://es.jrs.net/terreno_detalle?TN=DTN-20140213080717

14 YEARS - CATORZE ANYS

Today´s sunset - la posta de sol d´avui

ENG

Today, 14th Septeber 2014, I recall that fourteen years ago I entered the novitiate of the Society of Jesus (Jesuits).  Some time ago, looking back I wrote:

"All these years have been a real blessing. I would not be able to find a better way to describe my life as a Jesuit than to call it a time of blessing upon blessing. During this time, the river of life has offered me a great variety of experiences. Quiet and serene pools, joyful waterfalls, passionate sections when the river seemed to have a brutal force, unexpected dams that blocked the natural course of water and never ending meanders.

Today, I welcome all. All has been good. All is grace. But if it has been so is not because of my effort, my perseverance, my fidelity or my insistence but rather only because God of goodness has been present throughout."

Being in Maban a remote corner of the world, accompanied by one of my best friends, Álvar, Sánchez SJ, I feel once more showered by untold blessings.

CAT

Avui, 14 de Setembre de 2014, fa 14 anys que arribava al noviciat del Jesuïtes a Saragossa. Fa un temps, tot mirant enrere, escrivia:

“Tots aquests anys com a jesuïta han estat una autèntica benedicció. Aquest bé podria ser el resum del meu itinerari vital dins la Companyia de Jesús. El riu de la vida durant tot aquest temps ha estat ben variat. Trams serens, altres amb salts d’aigua alegres, estones on el riu semblava tenir una força i passió desbocada, represes inesperades que impedien el curs natural de l’aigua, llargs meandres d’allò més avorrits,...

Avui tot, tot ho acullo. Tot és gràcia, tot ha estat bé. I si ha estat així no és pas pels meus mèrits, ni la meva perseverança, fidelitat o insistència. Ha estat únicament el Bon Déu qui no ha deixat de fer-se present, de mostrar-se propici, d’oferir-me el consol i la promesa de que la convocació rebuda no és ni una mala passada, ni un do estèril.” 

Poder celebrar la vida des de Maban, en aquest marge de la història, amb l'Àlvar Sánchez SJ, continua essent un immens immerescut regal.

BACK IN MABAN - JA TORNEM A SER A MABAN

ENG
After four full long weeks away, we are back in Maban. The situation is calm, though the root causes have not really been addressed, but this is South Sudan a country (at least its leaders) that seems to have gone nuts. The baobab tree next to our compound is, as usual, imperturbable. I should learn from it. 

Thank you all for the birthday notes

CAT
Un mes sencer fora. El dijous vam tornar. La situació aquí és tranquil·la, però el país s'aguanta amb pinces, és un desastre i no sembla que la cosa hagui de millorar massa. El baobab ens ha rebut impertubable i seré, com sempre. N'haig d'aprendre d'ell. 

Moltes gràcies a tots per les felicitacions d'aniversari

Picture taken on Saturday August 6, a rainy day. Foto d'ahir dissabte 6 d'agost, pluguim.

Serie de artículos sobre SUDÁN DEL SUR

Para los que no conocen mucho el contexto de Sudán del Sur, las causas del conflicto actual, las consecuencias en la vida de la gente, estos artículos del periodista Xavier Aldekoa en La Vanguardia son una buena fuente de información. Los dos primeros, un tanto demasiado tremendistas, pero es que el horno no está para bollos.

24 Agosto.
Guerra y hambruna. Paren esta guerra ya:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140824/54414314768/hambre-miedo.html
 
25 Agosto.
Sobrevivir a duras penas:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140825/54414341669/perdidos-nilo.html

26 Agosto.
De como la sonrisa de una niña se burla del caos más absurdo:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140826/54414361294/pequena-reina-shilluk.html

27 Agosto.
El valor de la educación incluso en tiempos de guerra. La valentía de las mujeres:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140827/54414395963/de-ellas-depende-el-futuro.html

28 Agosto.
Sobre lo costoso y difícil que es distribuir ayuda humanitaria en Sudán del Sur:
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140828/54414426543/suenos-aire.html

Un saludo desde Rumbek, una zona bastante tranquila de este país.
Esperando poder volver a Maban en breve.

ACCOMPANIMENT means BEING THERE - ACOMPANYAR és ROMANDRE

ENG
Echoes of the past times in Kakuma refugee camp:

“Accompaniment means being there with the refugees and trying as much as possible to build up a relationship or friendship,”

“The refugees are the ones who tell you, ‘We are grateful that you are here, that you don’t look at the time when you come visit our homes, that you bless our houses, that you baptize your children, that you reach out to everybody, that you walk in the camp or use your bicycle to go from the residence to the educational center.’ I think accompaniment is about that opportunity, reaching out, leaving your comfort zone, and exposing yourself.”

“The kids are the ones who keep hope alive,” said Fr. Vidal. “They’ve gone through so much,  and when they feel safe enough, they start opening up — they start being kids again — and it’s beautiful to see that despite all the challenges they’ve gone through, they are able to enjoy life, to learn and to spread joy around them.” 

You can find the full article about my time in Kakuma here:
http://jesuits.org/news-detail?TN=NEWS-20140820092309

I highly recommend you reading slowly the recent JRS´ publication on the same entitled SIDE BY SIDE: https://www.jrs.net/assets/Publications/File/SideBySide.pdf
 
CAT
Ressons del temps passats al camp de refugiats de Kakuma:

"Acompanyament significa romandre amb els refugiats i intentar construir una relació, una amistat"

"Els refugiats són els que et dieu: 'Estem agraïts que siguis aquí, que no mires el rellotge quan vens a visitar-nos a casa nostra, que beneeixes les nostres cases, que bateges les nostres criatures, que t'acostes a tothom, que camines pel camp o fas servir la bicicleta per anar de casa al centre educatiu.' Crec que l'acompanyament és l'oportunitat d'atansar-se, abandonant la teva zona de confort, tot exposant-te."

"Els infants són els que mantenen l'esperança viva. Han sofert tant,... però quan se senten segurs comencen a obrir el cor, tornen a ser infants altra cop. És bonic veure com malgrat totes les dificultats viscudes els infants són capaços de gaudir de la vida, aprendre i escampar alegria arreu."

ARRENCA A CÓRRER - Article en Català

Gràcies als amics de catalunyareligio.cat, l'article sobre la situació a Maban, Sudan de Sud, que va aparèixer en Anglès i en Castellà, el podeu trobar en Català aquí:

http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/60922
(Avís: Si vols seguir passant unes vacances d'agost "sense preocupacions ni complicacions" no el llegeixis)

MAP

OUT OF MABAN

ENG>
Things in Maban got pretty bad and we had to leave for a while.
See here a personal account of the events of last week:
http://en.jrs.net/news_detail?TN=NEWS-20140813095717
We hope to be able to return to Maban soon.


CAS>
Las cosas se pusieron feas en Maban y hubo que marcharse, hasta nuevo aviso.
Aquí un artículo que he escrito contando un poco la experiencia:
http://es.jrs.net/noticias_detalle?TN=NEWS-20140813095717
Esperamos poder volver pronto.

NEW PLACE, NEW PEOPLE, NEW STORIES

ENGL>
Two weeks ago we (me and Àlvar, another Catalan Jesuit) arrived in Maban County, Upper Nile, a remote part of South Sudan, not far from the border with Sudan and even Ethiopia. Lots to discover ! JRS team has already been on the ground for a year now.

CAT>
Ara ja fa dues setmanes vem arribar amb l'Àlvar (també jesuïta català) a Maban, Upper Nile, al nord est del país més jove del món, el Sud Sudan. L'equip del JRS hi porta un any, nosaltres encara hem d'aprendre molt del lloc i de la gent.

Information on South Sudan
Humanitarian: OCHA
Local media: Radio Tamajuz

Sunset from our compound - posta de sol des de casa

2 ANYS DE CAPELLÀ - 2 YEARS

CAT> El passat dilluns dia 30 de Juny va fer 2 anys de l'ordenació de capellà. Amb els refugiats a Kakuma camp (Kenya) he après el valor de l'estar, d'una presència discreta però constant. Gràcies Bon Déu. No hi ha altre camí que el de la compassió i la tendresa radical, total, sense reserves.

ENG> Last Monday, June 30, I celebrated 2 years of my priestly ordination. It has been a real blessing to learn with the refugees in Kakuma refugee camp (Kenya) how to try to be a compassionate and tender messenger of Jesus.

New arrivals area in Kakuma refugee camp-JPDávila

These days I am rereading Etty Hillesum's diary. I feel deeply moved by the words of this courageous woman who saw it all but remained enamoured of life:

"With the passing of people, 

I feel a growing need to speak to You alone. 

I love people so terribly, 

because in every human being I love something of You. 

And I seek You everywhere in them 

and often do find something of You."

Below a few pictures of the beautiful farewell the 3 chapels in Kakuma refugee camp (Kenya) organized last May. 

Thank you Joan for your friendship

I was co opted to be part of the drama and had to improvise

André, Canadian Jesuit who came for a few weeks to Kakuma

Cutting the goodbye cake with Rebecca, Christine and Eveline

Feeding one another, what a wonderful tradition